El que s’espera de nosaltres

Afinal del segle passat, els estats esperaven que els seus ciutadans fossin intel·ligents, oberts als canvis, audaços, decidits i agosarats per afrontar l’impacte de la globalització. Ara, el que espera l’Estat dels seus ciutadans és que siguin més submisos, pacients, obedients i, sobretot, previsibles per fer front als escenaris de crisis pandèmiques, climàtiques i econòmiques. El 1987 una bona part de la societat descobria, gràcies al film Wall Street d’Oliver Stone, que el món econòmic era despietat. El corrupte Gordon Gekko, interpretat per Michael Douglas, arriba a pronunciar la següent reflexió: “La cobdícia en totes les seves formes: la cobdícia de viure, de saber, d’amor, de diners; és el que ha marcat la vida de la humanitat”. El que en aquella època esperava l’Estat de nosaltres és que fóssim, al mateix temps, capaços de denunciar les pràctiques il·legals de Gordon Gekko per guanyar els màxims

L’Estat vol que siguem més obedients que audaços, que seguim directrius i protocols

diners però també que tinguéssim les seves habilitats per obtenir el màxim benefici econòmic.

Si el 1987 Gekko assenyalava el que s’esperava de nosaltres i el món en què havíem de desenvoluparnos, la pel·lícula Dark waters , estrenada el 2019, dirigida per Todd Haynes i basada en fets reals, mostra la corrupció de la prestigiosa companyia DuPont, que, durant dècades, va contaminar la població amb productes químics. La lluita de l’advocat Robert Bilott per desvetllar les pràctiques irregulars de DuPont contra la salut pública demostra fins a quin punt els estats esperen que el comportament del ramat sigui més tolerant i submís amb l’egoisme d’una gran corporació que amb el d’un simple ciutadà. El que s’espera de nosaltres, i que la pandèmia ha accelerat, no és tant la pèrdua de llibertats individuals, que segueixen estant intactes, com la pressió cada vegada més gran perquè hi renunciem a favor d’un difús bé comú. L’Estat vol que siguem més obedients que audaços, ja que el temps que ens toca viure estarà marcat per directrius, protocols i normes que fins i tot Gekko ha de complir. En definitiva, se’ns inculca que deixem de ser cobdiciosos, egoistes i ambiciosos perquè ja n’hi ha uns altres que ho són per nosaltres; en això consisteix aquest subtil canvi de paper de la societat.c