La Vanguardia (Català-1ª edició)
El termòmetre del xolís
Negocis com ara una carnisseria, que ha triplicat vendes a l’agost, es beneficien del ple als allotjaments del Pirineu
La carnisseria PortéEstop de Vilaller funciona com un termòmetre la mar de fiable de l’evolució del turisme a les muntanyes de l’Alta Ribagorça. Ubicada a peu de carretera, a l’N-230, a prop de la Vall de Boí i a la ruta cap a la Val d’Aran, és un punt de parada freqüent d’estiuejants que volen adquirir els seus premiats embotits. José Luis Porté, de la família propietària, explica que a l’agost han triplicat les vendes, que per a ells, igual que per a hotels i apartaments, la temporada ha estat excel·lent. La clientela ha esgotat les existències de xolís; de les mil unitats que van sortir l’últim mes de l’assecador, dijous només en quedaven tres.
“Ha estat un bon agost, fins i tot millor que abans de la pandèmia; cada dia veiem entrar a la botiga gent nova”, detalla Porté. Per poder atendre els compradors han hagut d’augmentar la plantilla de quatre a set persones.
L’artífex dels bons resultats de la temporada al Pirineu ha estat el visitant català, que ha compensat el declivi de l’es“El tranger i que, a més, ha prolongat la seva estada. Cecilia Jordana, al capdavant de l’hotel Ferrer d’Avall de Barruera (Vall de Boí), constata que els seus hostes, la majoria procedents de Barcelona, han passat d’una mitjana de dues a tres nits. “De fet, a causa de la covid, premiem els que reserven més d’un dia. Cal tenir en compte que quan marxa un turista desmuntem completament l’habitació per desinfectar-la i canviar-ho tot, fins i tot les cortines...”, explica Jordana, que diu que fins demà diumenge no els queda cap llit disponible. Igual com en altres destinacions del Pirineu, constata que aquest any l’ocupació ha estat excel·lent, de més del 90%, fins i tot durant l’última setmana d’agost, “mentre que abans, el dia 20 amb prou feines es quedava algú; estan canviant les coses, la primera quinzena de setembre també es preveu bona”.
Molt a prop, al complex termal de Caldes de Boí, al costat d’una de les vies d’entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la seva directora comercial, Marta Pardo, subratlla que s’han venut el 86% de les habitacions, dos punts més que l’agost del 2020 i dos menys que el 2019, però que la facturació ha estat superior. motiu és que en anys anteriors a finals d’agost i en altres moments de l’estiu treballàvem amb grups de l’Imserso per mantenir les ocupacions, però aquest any no ha estat necessari i el turisme que tenim, a més d’estar-se més nits, contracta tractaments i programes de benestar, i això ha fet pujar els ingressos”, detalla Pardo.
El parc nacional ja va rebre el 2020, quan es va aixecar el con
Al Pallars, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça el turista català ha compensat la caiguda de l’estranger
L’Associació d’Hotels i Càmpings de la Cerdanya alerta d’un problema greu: la falta de personal
de tot l’any. Igual com passa amb els francesos, aquest estiu han passat pels allotjaments turístics de la ciutat gairebé tants espanyols com a l’estiu del 2019.
En termes relatius –i també absoluts, a excepció del nordamericà– el mercat turístic que més s’ha desplomat a Barcelona en aquests dos annus horribilis per al sector és el britànic. El juliol passat van passar pels hotels de la ciutat poc més de 8.000 persones d’aquesta nacionalitat, unes 2.000 més que el mateix mes del 2020 però gairebé nou vegades menys que en idèntic període del 2019.
Al top 20 dels països emissors de turistes a la capital catalana, a més dels Estats
finament, una allau de visitants ansiosos de trepitjar la muntanya. A falta de tenir les dades completes dels ecocomptadors, la directora d’aquest espai protegit, Mercè Aniz, avança que els pàrquings del vessant de l’Alta Ribargorça han registrat el juliol i l’agost un increment del 5% de les persones que han entrat a Aigüestortes amb vehicle privat mentre que el d’Espot ha retrocedit l’1,5%. La percepció d’Aniz és que el perfil del turista és diferent, considera que aquest any predominen les persones que fan caminades curtes en detriment dels excursionistes que culminen travessies, ja que la capacitat dels refugis encara és reduïda a causa de les restriccions d’aforament imposades pel virus. De cara al 2022, Aniz apunta que s’estudia demanar reserva prèvia per estacionar als aparcaments.
Els excel·lents resultats s’han repetit a la Val d’Aran, als Pallars, la Cerdanya o a l’Alt Urgell. “Aquest agost hem estat cada dia a més del 95% al Pallars, la meteorologia ens ha acompanyat. Al voltant del 90% del públic ha estat català, i el 10%, estranger i de la resta d’Espanya”, apunta el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, amb hotels a Escaló i Llavorsí.
La incògnita és saber si el Pirineu aconseguirà fidelitzar els turistes que han passat per primera vegada una part de les vacances a la muntanya a la recerca dels espais de llibertat tan enyorats. L’aire lliure és un plus en temps de pandèmia però falta veure si el dia que la situació es normalitzi i torni a ser fàcil sortir a l’estranger, els ciutadans continuaran anant a pobles del Pirineu.
Castellarnau recorda, però, que fora de les setmanes punta de l’estiu, a la primavera, i en mesos com el juny o el setembre, el turista arribat d’Alemanya, França, Bèlgica, Holanda o Israel era el que donava vida als establiments.
Jaume Ramon, president de la Federació de Cases de Turisme Rural de Lleida, ratifica que els allotjaments ubicats en comarques de muntanya han arribat l’agost a la plena ocupació i que fins i tot s’ha activat la demanda en els de la plana. “Els que tenen piscina han omplert cada dia i han propiciat allargar les estades”, confirma Ramon.
La Val d’Aran, la zona amb més oferta hotelera, ha protagonitzat a l’agost una pujada del 7% respecte al mateix període del 2020 i d’un 10% en comparació amb el 2019. Així mateix, pràcticament han penjat el cartell de complet la setmana del 16 al 22. A la Cerdanya, Núria Vidal, presidenta de l’Associació d’Hotels i Càmpings, també es felicita d’una bona temporada però fa notar un greu problema, la falta de personal, de cambrers, ajudants de cuina, netejadors... Això fins i tot ha provocat que algun establiment hagi hagut de cancel·lar determinats serveis.c