La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sortir al carrer amb perruca ja és reivindicatiu”
‘Showman’ i guanyadora de ‘Drag Race España’
Juntament amb les seves companyes de concurs, Carmen Farala va estrenar ahir a Barcelona l’espectacle de cabaret Gran Hotel de las Reinas, amb què estan de gira per Espanya i que estarà al Teatre Coliseum fins diumenge vinent, dia 19. El seu sobrenom, Farala, que es deu al famós anunci de perfum dels vuitanta, és l’àlies artístic del sevillà Daniel Mora, que en aquesta entrevista telefònica valora per què, malgrat el seu èxit, el programa que va guanyar no es va arribar a emetre en obert per televisió.
Porta els llavis pintats per a l’entrevista?
Per descomptat. El dubte ofèn. Acabo d’arribar a Barcelona i ara mateix estic entrant a l’hotel.
El maquillatge ja no és només un producte femení...
El maquillatge ja no és ni de dones ni d’homes. El maquillatge és de qui el porta.
Carmen Farala és un personatge del qual es vesteix per treballar?
És un alter ego i a través d’ella, jo, Dani, m’expresso artísticament. Soc una persona molt creativa i gràcies a Carmen Farala puc portar a col·lació aquest tipus de potencial. Tot home té un costat femení, encara que sigui petit, i tota dona té un costat masculí. A través del drag això s’accentua.
S’esperava guanyar Drag Race?
Soc perseverant i perfeccionista, això només et pot portar a bon port. Era conscient que podia arribar a la final, guanyar ho veia complicat, sobretot per l’elenc de companyes que tenia, ja que hi havia rivals fortes per batre. Vaig anar a totes, vaig entrar decidida i va sortir bé la jugada.
Sorprèn que vostè no seguís el format abans de ser concursant... La decisió de no veure els diferents programes internacionals de Drag Race és una cosa personal. Veure un programa amb tants referents diferents vaig pensar que no m’aniria bé per al meu personatge, que d’alguna manera el contaminaria.
Cal alguna cosa com Drag Race a la televisió a Espanya en obert? Jo crec que el drag estarà d’actualitat perquè d’alguna manera és un art que aquí encara no està valorat. El drag està relegat a la nit, a la festa i a l’alcohol i no se li dona cabuda durant el dia. Ara amb l’espectacle que estrenem estem demostrant que sí que pot estar omplint teatres a la llum del dia.
Per què creu que no es va emetre el programa en obert?
Això ha generat molt debat. Suposo que va ser una estratègia d’Atresmedia, però també hi ha alguna cosa d’això: a Espanya ens creiem molt moderns, però potser no ho som tant per atrevir-nos a emetre un programa així en obert. La cadena va poder comprovar que no és un format que només arribi al col·lectiu
Entreteniment “No sé si Espanya està preparada per veure un programa així a la televisió”
LGTBI+, sinó que va atreure públic de tota mena.
Com va arribar el drag a la seva vida?
És una cosa que sempre m’ha agradat. Sempre dic que el meu primer contacte amb el drag ala meva vida va ser la meva mare. Veure com es transformava d’anar d’estar per casa a estar a punt per sortir i maquillar-se i pentinar-se. En aquell moment passava de ser la mama a aquella senyora tan espectacular.
Guanyar Drag Race suposa un gran altaveu: quina vol que sigui la seva aportació?
Simplement sortir al carrer amb una perruca ja és una cosa reivindicativa. Surto al carrer, no m’importa res i estic segura de mi mateixa. Això ja és una reivindicació. Gràcies al programa m’he adonat que també hem de ser abanderades de la inclusió, de la unió entre el col·lectiu.
Què ha d’esperar el públic que vagi a veure Gran Hotel de las Reinas?
Que vinguin amb la ment oberta, que no vinguin amb una idea preconcebuda, perquè allà pot passar de tot. Se sorprendran, gaudiran, ballaran, riuran. No té res a veure amb el programa, però evidentment hi fem algunes referències.
La tornarem a veure a la televisió?
No se sap mai, estigueu atents a les pantalles.c
1