La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE posa fi al litigi amb AstraZeneca i pacta un nou calendari de lliuraments
Brussel·les dona set mesos més a la farmacèutica per distribuir les dosis pendents
ves immunitzats vol ser un incentiu governamental per fomentar la vacunació entre els grups que ara registren la major part dels contagis.
En aquest sentit, el curs començarà amb un baix percentatge d’estudiants immunitzats, tenint en compte que Salut va obrir les cites per al segment de 12 a 15 anys el 4 d’agost i han de passar cinc setmanes (tres entre la primera i la segona dosi i dues més per consolidar la protecció) perquè la persona sigui catalogada com a immunitzada.
Segons dades del Ministeri de Sanitat, un 40,5% (265.997) dels catalans d’entre 12 i 19 anys ha completat la pauta vacunal, un percentatge superior a un 32,2% de la mitjana espanyola però que la Generalitat considera insuficient per afrontar el període de represa de l’activitat laboral i docent. Les estadístiques de Salut indiquen que un 58,4% dels catalans de 12 a 15 anys (període de l’ESO) ha rebut la primera vacuna i un 22,3% la segona, amb la qual cosa és susceptible que, després del primer mes de curs, més de la meitat dels alumnes hagi adquirit immunitat.
No n’hi ha prou, insisteix a dir el Govern, amb la vista posada en un 90%. Per això, Salut enviarà als centres un argumentari per respondre als dubtes de les famílies i els estudiants sobre la vacunació. A les escoles i els instituts, Salut considera que la separació entre grups de convivència i la ventilació són les mesures de seguretat més importants. “La ventilació és bàsica, la mesura amb majúscules, la que hem fer servir sempre i, ara que arriba el fred, prioritzar-la sobre el confort tèrmic”, va argumentar Laia Asso davant els directors.
Fora de l’àmbit educatiu, Salut recuperarà, a partir de dilluns, per a la població en general, les proves als contactes estrets de positius de covid que va deixar de fer a les persones asimptomàtiques al juliol, a causa de la saturació del sistema per la cinquena onada. Les persones vacunades queden exemptes de quarantena, però s’hauran de fer una PCR els 4-6 dies posteriors a l’exposició. Els no immunitzats hauran de fer-se la mateixa prova en els mateixos terminis, a més de 10 dies de quarantena.c
Brussel·les i AstraZeneca han firmat la pau. La Comissió Europea va anunciar ahir la retirada dels càrrecs contra la companyia farmacèutica anglosueca a canvi del compromís de l’empresa de lliurar totes les dosis pendents de la vacuna contra la covid abans del 31 de març del 2022, set mesos més tard del que tenien pactat al contracte firmat l’agost del 2020.
Brussel·les sempre havia assegurat que l’objectiu del plet –obert a l’abril, després de mesos d’enfrontament públic sobre el motiu real dels retards en els lliuraments en un context de penúria de vials– no era sinó pressionar AstraZeneca perquè complís amb els termes del contracte. “Estem completament compromesos a fabricar Vaxzevria [el nom comercial de la vacuna] per a Europa”, va dir ahir el vicepresident de la farmacèutica Ruud Dobber.
A part dels 100 milions de dosis que va lliurar a la Unió Europea fins al juny, el nou pla preveu que distribueixi 60 milions més abans del 30 de setembre, i 75 milions més abans del 31 de desembre. Els 65 milions restants del total de 300 milions adquirits han de ser lliurats abans del 31 de març del 2022. Segons l’acord, l’empresa oferirà “lliuraments regulars” als països compradors i accepta pagar multes en cas d’incompliment, si bé inferiors del que plantejava
Brussel·les. La defensa de la farmacèutica davant les acusacions de la Comissió Europea –que sospita que els retards inicials no es van deure a problemes legítims en el procés de producció sinó que l’empresa va vendre les dosis a altres països, en particular al Regne Unit– va patir un cop dur quan un tribunal belga va concloure el juny que havia incomplert “greument”
el contracte. Aquesta victòria judicial per a la Unió Europea la va seguir una decisió més matisada, que reduïa la quantitat de dosis que la farmacèutica havia de lliurar a curt termini, fins i tot per sota del que estava disposada a fer. La segona vista havia de tenir lloc en unes setmanes, però ha estat cancel·lada en vista de l’acord anunciat ahir.
Els retards en els lliuraments d’AstraZeneca van trastocar seriosament el pla de la Unió Europea per immunitzar la població davant el coronavirus, ja que l’havia fiat en gran manera a la disponibilitat massiva d’aquesta vacuna.
Gràcies als contractes amb Pfizer i Moderna, la campanya va cobrar velocitat i la UE va celebrar aquesta setmana la fita que un 70% dels adults ja han rebut la pauta completa de vacunació, tal com s’havia proposat, superant els Estats Units.
Les dosis pendents d’AstraZeneca són necessàries perquè alguns estats membres puguin accelerar les campanyes de vacunació. Mentre una de cada deu persones a Espanya o França ha rebut almenys una dosi, a Romania i Bulgària només un terç de la població ha rebut una punxada. Altres països de l’est que també van elegir la companyia anglosueca, més econòmica que la resta, com a proveïdor principal, també necessiten aquestes dosis.
Els vials d’AstraZeneca, va recordar la comissària de Salut, Stella Kyriakides, també ajudaran a facilitar vacunes als països més pobres a través del programa Covax. De cara al futur, però, els països europeus han decidit prescindir d’aquest laboratori i no han renovat els contractes de l’any passat.c
El Govern enviarà un argumentari als centres per informar sobre les vacunes a estudiants i famílies
Les mesures essencials: separació entre grups i, sobretot, molta ventilació, encara que faci fred
Una part dels 200 milions de vials pendents d’aquesta vacuna aniran a països pobres