La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’epopeia galàctica de ‘Dune’
Villeneuve s’atreveix amb la pel·lícula maleïda de ciència-ficció
És més enllà de l’any 10.000 i les famílies més poderoses de la galàxia es disputen el control de l’espècia, una substància que allarga la vida i és imprescindible per viatjar entre els diferents mons. Només es troba al planeta Arrakis, més conegut com a Dune, un lloc temible pels cucs gegants que anquegen entre el desert de la seva superfície.
Després de molta espera, Denis Villeneuve va presentar ahir fora de concurs al Festival de Venècia Dune, la seva adaptació al cinema de la famosíssima novel·la de Frank Herbert en els seixanta però mai fins ara portada al cinema de manera exitosa.
Dune és considerada una obra clau per a la ciència-ficció, la més llegida, més venuda i més comentada a les universitats, i en l’univers de la qual inspiraria més tard Star wars. Un desafiament enorme per al director canadenc, que ja ha explorat aquest estil i l’estètica mística i minimalista amb Blade runner 2049 i Arrival. El resultat és notable: la Mostra va aplaudir una aventura que per a molts ja està destinada a convertir-se en una nova saga intergalàctica.
“Quan la vaig llegir de petit em va impactar aquest viatge a la recerca de la identitat, que passa a través d’altres cultures, la relació amb la natura, el sentiment de malenconia, la bellíssima sensació d’aïllament del personatge i la seva herència”, va explicar el director durant la roda de premsa al festival.
Dune és l’epopeia de Paul Atreides (Timothée Chalamet), el jove fill del duc Leto (Oscar Isaac) i la sacerdotessa Lady Jessica (Rebecca Ferguson), que acaba al planeta Arrakis enmig de les batalles de poder per l’espècia. El protagonista, que molts consideren una mena de profeta, ha de vèncer les seves pors i perseguir un somni que el porta fins als Fremen, el poble que ha aconseguit adaptar-se al sol abrasador i a l’escassetat d’aigua d’Arrakis, liderat per Stilgar (Javier Bardem) i Chani (Zendaya).
La pel·lícula havia generat una enorme expectació abans de l’estrena, davant la qual es van formar les cues més llargues del festival i amb la productora Warner obligant a precintar els telèfons mòbils per evitar la pirateria. El motiu és l’aparent gosadia de Villeneuve, que s’atreveix amb una pel·lícula maleïda. L’estructura de la història, amb caires de tragèdia grega o de fins i tot mite bíblic amb un elegit destinat a salvar el món, sembla perfecta per a la pantalla gran. Però mai ningú no ho ha aconseguit fer amb èxit.
Durant els anys setanta Alejandro Jodorowsky acaricia la idea d’articular un projecte colossal que unís Salvador Dalí, Alain Delon, Orson Welles o Pink Floyd. El projecte va naufragar per falta de mitjans i es va quedar en un calaix. Fins i tot va portar al naixement d’un documental, Jodorowsky’s Dune ,que es va estrenar el 2013.
Després ho va intentar Ridley Scott però finalment qui va portar Dune al cinema va ser David Lynch, que va tenir nombrosos
problemes en un rodatge particularment difícil a Mèxic. Al final la pel·lícula –amb Kyle MacLachlan i Sting– es va convertir en una de les produccions més importants de l’època amb 40 milions de dòlars, però va ser un fracàs comercial. Lynch va acabar parlant de la seva aventura particular per Arrakis com un malson.
El camí ciberespacial de Villeneuve tampoc no ha estat de roses. La pandèmia ha obligat a endarrerir-ne l’estrena, prevista inicialment per a l’any passat, a causa de la incertesa a les sales. Entre les armes del realitzador
Jodorowsky i Ridley Scott ho van intentar, però només Lynch va portar la novel·la al cinema, un gran fracàs
Amb Timothée Chalamet, Javier Bardem o Zendaya té les condicions per a una saga
–a més d’un pressupost de 165 milions de dòlars– es troba un repartiment liderat per una de les joves estrelles de Hollywood, Timothée Chalamet, nominat a l’Oscar per Call me by your name. “Vam tenir una comunicació sòlida i una relació ideal”, va assegurar Chalamet, canviant una mica al francès, del seu realitzador.
Villeneuve considera que la història de Dune adquireix encara més rellevància en el moment actual, perquè malgrat que quan Herbert ho va escriure retratava el segle XX, el llibre “s’ha convertit en una predicció del que passaria al segle XXI”. En concret, considera, parla sobre el perill de la política vista com una religió o de les figures “messiàniques” seguides per la gent, els efectes del colonialisme i la crisi climàtica. Bardem, de qui és conegut l’activisme pel medi ambient, també pensa que el llibre era avançat al seu temps per preguntar-se si el món tindria capacitat “per mantenir-nos sans tots en la mesura que violem els seus límits”.
La història de Dune, el repartiment i els efectes especials tenen tot el necessari per convertir-se en una saga, ja que la pel·lícula explica només el principi del viatge novel·lístic d’Herbert tot i que duri més de dues hores i mitja. Preguntat per una possible seqüela, el director va dir que ho desitjava però, com sempre, tot depèn de l’èxit que tingui a la taquilla. “Si el públic es troba bé, es veu segur, us animo a veure aquesta pel·lícula al cinema, perquè ha estat somiada, dissenyada, feta, rodada i pensada per ser vista a les sales perquè és una experiència física”, va demanar.c