La Vanguardia (Català-1ª edició)
Kristen Stewart es converteix en una solitària Diana de Gal·les a ‘Spencer’
Pablo Larraín retrata tres dies de la princesa abans de decidir separar-se
Després de Naomi Watts o Emma Corrin, Kristen Stewart s’uneix al club de les actrius que han interpretat Diana de Gal·les amb la nova pel·lícula Spencer, una de les més esperades del festival de Venècia, que es va estrenar ahir al Lido. En aquest film Stewart interpreta una solitària i obsessiva Diana durant tres dies en les festes de Nadal a Sandringham House, en què decideix divorciar-se del príncep Carles. Diana passa aquests dies a desgrat, mentre el seu matrimoni s’ensorra i davant la pressió dels paparazzis que estan al cas de tots els seus moviments.
L’artífex de la pel·lícula és el realitzador xilè Pablo Larraín, aclamat pel seu retrat elegant de Jackie Kennedy amb Natalie Portman, nominada a l’Oscar a la millor actriu per aquest paper. Tot i això, tota l’atenció es va concentrar en Stewart, que per fer de Diana ha hagut d’aprendre a fer l’accent d’una britànica de classe alta i a fer una reverència de manera correcta. Durant el rodatge fins i tot hi havia consellers reials que els anaven dient si alguna cosa no era realista. L’actriu de Crepuscle o Café Society –que va sorprendre a la indústria del cinema quan es va saber que havia estat triada per a aquest paper– s’ha esforçat a estudiar els deixos i el llanguiment de la princesa del poble, tot i que potser de manera excessiva. L’objectiu, segons va dir, no era oferir una nova informació sinó imaginar els sentiments de la princesa durant aquells dies.
La pel·lícula retrata una cada vegada més aïllada Diana, que amb prou feines interactua amb la reina o amb el seu marit i que només se sent còmoda amb els fills i amb una serventa de confiança. Ofegada entre les tradicions de la família reial –com pesar-se abans i després del Nadal per demostrar que s’ha menjat bé–, Diana està constantment fent esperar la resta de comensals o escapant de les habitacions per vomitar a causa del seu trastorn alimentari. Mentrestant, i malgrat que la relació extramatrimonial del príncep Carles ja se sabia, la família reial manté la seva agenda d’elegants sopars o sortides de caça.
Stewart va dedicar la presentació de la pel·lícula a parlar molt bé de lady Di. “Quan miro fotos d’ella sento que la terra tremola, però també veig que estava desesperada per connectar amb algú. Xoca que fos capaç de fer sentir tan bé la gent quan ella se sentia tan malament”, explicava sobre la princesa, morta en un accident de cotxe el 1997. Pel que fa a la fascinació que continua generant la seva figura tants anys després de la seva mort, l’actriu va afirmar que era una cosa natural per ella, perquè “hi ha gent que té una energia que et penetra”.
Per a aquest projecte Larraín ha decidit repetir l’estètica fosca que ja es va poder veure a Jackie, i, fins i tot, tira del fantasma d’Anna Bolena –decapitada per una suposada infidelitat– per explicar la desesperació de la princesa. En el biopic de Kennedy Larraín també va decidir centrar-se en un període molt concret per explicar la complexitat del personatge, el moment just després que assassinessin el president dels Estats Units. “Quan mires algú en una crisi, pots conèixer aquesta persona molt bé. Ha estat una gran oportunitat recrear un conte de fades amb una estructura diferent”, va explicar el director en la roda de premsa de la pel·lícula. “Aquesta és la història d’una princesa –va continuar– que va decidir abandonar la idea de convertir-se en reina, perquè volia ser ella mateixa”.