‘Sonero’ major

Alain Pérez Orquesta

Lloc i data: Poble Espanyol (2/IX/2021)

El baixista, cantant, compositor, arranjador i productor Alain Pérez és un músic il·lustre, no només de l’escena cubana, sinó també de l’espanyola. No en va en el seu voluminós currículum hi figura una estreta relació amb Paco de Lucía. Ressituat al seu país, ara lidera una orquestra que, a causa de la covid, no va poder ser cubana a la gira de presentació de El cuento de la buena pipa.

Dels seus músics només va portar el teclista Andy García, el seu germà Rainer Pérez al baix i el trompetista Juan Munguía, que va conèixer, tal com va dir, quan va debutar amb el grup Irakere de Chucho Valdés. I, sent agraït amb els mestres, li va permetre exercir de solista en una bonica recreació del Bésame mucho. Amb un altre bolero, Amor fugaz , van iniciar un concert que ràpidament va prendre velocitat de creuer amb el tumbao de De flor en flor.

Vestit de blanc i recolzant-se en un bastó del mateix color, aviat va posar en dansa les 800 persones que van omplir el recinte. Tant que va haver de sortir la promotora per demanar que el públic s’assegués sota pena de finalitzar el concert. Així que va haver de reconèixer que “estem limitats, no ens podem deixar anar”. Per això, per compensar, va cantar El tic tac de La Habana entre els seus seguidors.

Un altre moment emotiu va ser el record a Adalberto Álvarez, mort el dia anterior, del qual va improvisar Tu fiel trovador abans de dedicar-li Sabor de mi rumba que, a més de permetre el lluïment dels quatre metalls i dels indispensables timbals, congues, güiro i bateria, va servir per sintetitzar el que ofereix la seva orquestra de 12 membres, un compendi, com diu la lletra, de “rumba, so amb timba i guaguancó”.

La pandèmia no va permetre gaudir a fons però va ser impossible mantenir les formes, i menys quan va abordar la gran Bemba colorá, en homenatge a Celia Cruz, per deixar clar que és un sonero major, fins i tot amb amplificació precària.c