Tornada als orígens

Chavalas

Director: Carol Rodríguez Colás Intèrprets: Vicky Luengo, Carolina Yuste, Elisabet Casanovas

Producció: Espanya, 2021 Comèdia.

Al principi, un moment revelador ens dona subtilment la clau de la qüestió: quan li pregunten d’on és, si de Barcelona o d’una altra localitat, la Marta, la protagonista aspirant a fotògrafa d’èxit (magnífica composició de Vicky Luengo), no respon, canvia de tema immediatament. Ho comprendrem poc després: la Marta va néixer i créixer a Cornellà, i s’avergonyeix dels seus orígens perifèrics; això no encaixa amb les seves vel·leïtats artístiques, amb els seus somnis d’exposar a Nova York o París i, mentidera compulsiva, fingir quan li convé que una prestigiosa galeria d’art d’Estocolm està interessada en la seva obra. Però les coses li van de mal en pitjor, es queda sense feina, sense casa, i es veu obligada a tornar a Cornellà, a retrobar-se amb tres amigues de tota la vida i amb els seus pares, i a viure ara amb ells al pis d’una d’aquestes, ja que la inestabilitat és un dels seus trets.

Chavalas és alhora el retrat afectuós d’uns personatges corrents i el d’un espai, el barri, de què es reivindica la noblesa, la dignitat humana; és, de fet, una carta d’amor molt sincera a la perifèria. La Marta detesta Cornellà, i en algunes escenes arriba a menysprear amb notòria crueltat les seves amigues per viure-hi i no tenir horitzons geogràfics més ambiciosos, tot i que ella acceptarà treballar (rebaixar-se) com a fotògrafa de bodes i batejos en bars populars (al servei de un fotògraf dels d’abans, que interpreta un tendre José Mota, molt lluny de García y García), cosa que amaga a les amigues i la família. És una història de moralitat òbvia: intuïm fàcilment el procés que recorrerà la Marta fins a recuperar cert orgull de classe. Tanmateix, en el seu primer llargmetratge, Carol Rodríguez Colás, que és de Cornellà com la seva germana i aquí guionista Marina, ho exposa amb una admirable naturalitat, amb frescor i vitalitat i una alegria contagiosa, a més de amb un notable sentit de l’observació de conductes i obsequiant-nos amb digressions simpàtiques, com l’enterrament en una rotonda d’una tortuga morta per excés de gaspatxo.c