El món després de Messi

El 26 de novembre del 2018, quan el flamant davanter del Barça amb un lleó tatuat a l’esquena, Memphis (no li agrada que l’anomenin Depay) va arribar als cinc milions de seguidors a Instagram (ara en té dotze i mig), va celebrar-ho amb un freestyle .Ésa dir, amb un post a les xarxes socials on recitava uns versets, en playback, sobre una base musical. Al resultat li va posar per títol 5 Milli i, entre d’altres rimes més o menys reeixides, n’he trobat una que m’ha fet gràcia, sobretot tenint en compte com han acabat sortint les coses. Hi deia, en anglès a l’original: “Aposto que aquest freestyle es farà viral / Em preguntaran qui és el meu ídol / En realitat no en tinc cap / Perquè el món és un embolic (“messy”), no Lionel”…

És clar, “ídol”, “viral” i “Lionel” rimen perfectament, en anglès. Però l’interessant és el joc de mots amb“messy”, que es pot traduir com confús, enrevessat… i que finalment ha estat gràcies a un embolic de mil dimonis que el lleó de Lió no compartirà amb Leo vestidor!

En un altre ordre de coses, Deportes Cuatro informava ahir que Bori Fati, el pare d’Ansu, va comprar dijous vuit samarretes del Barça amb el nom del seu fill sobre el dorsal número deu. Jo encara no havia tingut temps de processar la gosadia d’Ansu, d’adoptar el número d’una llegenda encara molt viva al Camp Nou: encetarà la temporada després de sobreviure a quatre operacions de genoll, és a dir, sortint d’una lesió molt greu, amb la samarreta de Messi i tots els focus al damunt…

Aquesta mateixa setmana, en l’últim minut del mercat de fitxatges, i després de passar sense pena ni glòria pel Barça, hem sabut que Antoine Grizman se’n torna cap a l’Atlètic de Madrid. Protagonista de

La decisión, aquell reportatge infame que el va convertir en algú antipàtic per a les dues aficions, i d’aquella entrevista amb l’AS, el mateix estiu del 2018, en què va dir allò de “ja em veig menjant a la mateixa taula que Messi i Cristiano”, el francès no ha perdut cap oportunitat per perdre-les totes, una rere l’altra.

M’estic fent vell. El món després de Messi em sembla un lloc confús i estrany. El capteniment de l’argentí, reservat a fora, i expressiu al damunt dels terrenys de joc, sovint era indesxifrable. Però finalment, quan parlava, t’adonaves que tot era més senzill que les nostres elucubracions. El geni havia crescut rodejat de jugadors discrets i amb els peus a terra, com Puyol, Busquets, Xavi o Iniesta. Els senyals que ens envien molts futbolistes del futur, en canvi, regats d’una autoconfiança que frega la inconsciència, per enginyosos, valents i divertits que siguin, em semblen massa sovint el resultat d’una ingestió massiva de bolets al·lucinògens.

Quan Leo parlava t’adonaves que tot era més senzill que les nostres elucubracions