La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aena manté la pujada d’un 5% de les tarifes
Les aerolínies havien demanat una rebaixa per la crisi aèria
Aena manté la proposta d’apujar un 5% les tarifes aeroportuàries que cobra a les aerolínies fins al 2026, tal com recull el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) que es va presentar ahir al Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya. El text que es va revisar a la reunió proposa augments graduals en els propers cinc anys: els quatre primers anys –del 2022 al 2025– pujarien un 0,52% cada exercici, mentre que el 2026 l’increment seria més alt, del 3,29%.
La companyia ja va presentar aquesta proposta al març, i va provocar el rebuig frontal de les aerolínies. Les companyies consideren “excessiu” l’augment de tarifes. Al seu dia, el president de l’associació de companyies ALA, Javier Gándara, va manifestar que s’oposaven a la pujada perquè no compartien el cost de capital proposat.
Les aerolínies troben que hi ha marge per reduir encara més les despeses d’explotació i que la previsió de creixement del trànsit de passatgers és “conservadora”.
Al contrari, demanaven que les taxes baixessin com ja va passar en el període regulatori anterior –un 10%–. Altrament, van manifestar, es podrien produir pujades del preu del bitllet en un moment crític per a la recuperació de la indústria aèria.
El DORA estableix l’Ingrés Màxim Anual per Passatger (IMAP) per a cada un dels cinc anys del període regulatori (del 2022 al 2026). El valor inicial IMAP0 és el corresponent a l’any 2021 reflectit en el DORA 2017-2021, a partir del qual es calcularan els IMAP dels anys següents, mitjançant l’aplicació d’un percentatge de variació anual, X, que serà igual per a tots els anys del quinquenni. Així calculen les tarifes.
La limitació de l’IMAP fins al 2025 genera un dèficit en el període que ascendeix a 796,8 milions d’euros, destaca Aena. “Els ingressos regulats requerits en el període pugen a 10.635,4 milions d’euros, mentre que els ingressos esperats amb l’IMAP proposat suposen 9.770,4 milions d’euros en valor present”, subratlla el text.
L’IMA del P2022 de 9,94 euros per passatger s’obté per aplicació del 0,52% sobre l’IMAP del 2021, que és de 9,89 euros el passatger.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va emetre un informe al juny en què considerava que les tarifes d’Aena s’havien de reduir en un 0,44% anual durant els cinc anys del període 2022-2026, en lloc de l’incrementar-se.
El regulador considerava que les previsions de trànsit, a partir de models de trànsit propis i d’altres organismes internacions, previs a la pandèmia
La CNMC va demanar aljunyderebaixarles taxes a les companyies fins al 2026 per no encarir els bitllets
El DORA s’ha d’aprovar el 30 de setembre, i per tant hi podria haver modificacions
es recuperaran abans de l’indicat per Aena.
En concret, la recuperació arribaria. segons la CNMC, entre el període 2024-2025 en comptes de l’exercici 2026, segons estima la cotitzada. Això faria possible, segons el regulador, una baixada de taxes, entre altres qüestions.
Amb tot, el DORA encara no està aprovat. Ho farà el Consell de Ministres el 30 de setembre, de manera que encara podrien produir-se canvis de darrera hora.c
Sotrac laboral als Estats Units. La culpa s’atribueix a la variant delta, que ha tornat a omplir hospitals en molts estats i ha fet créixer la por que la covid causi més estralls.
L’increment de gairebé dos milions de llocs de treball al juny i juliol va ser frenat per les 235.000 noves ocupacions del mes passat. Aquesta xifra se situa molt per sota de l’estimació de Wall Street, ja a la baixa, de 720.000.
Malgrat l’enorme decepció, l’atur va caure del 5,4% al 5,2%, percentatge que ja estava previst, més que res pel retrocés en la població laboral, amb menys gent buscant feina.
Els mandataris de la Reserva Federal (Fed o banc central dels EUA) miren molt de prop aquest resultat. Intenten trobar pistes per començar, tard o d’hora, a fer marxa enrere en els seus estímuls. El seu president, Jerome Powell, va reconèixer la setmana passada que això podria passar aquest mateix any. La tendència de l’ocupació en aquest moment no apunta en aquesta línia i en l’horitzó s’albira el 2022.
L’agost ha estat el pitjor mes des de gener i els analistes l’atribueixen al temor pel coronavirus, que va incrementant casos quan se suposa que l’economia hauria de ser pròspera amb l’expansió de la vacuna. Però la variant delta i les reticències de quantitat de ciutadans a inocular-se, en gran part com a expressió política de rebuig del Govern Biden, han motivat aquesta abrupta frenada en el que es veia com una recuperació forta.
“Esperava un resultat més positiu a l’agost”, va reconèixer el president Biden. Va afegir, tot i això, que “l’economia dels Estats Units és l’única del món que està millor que abans de la pandèmia” i va animar a vacunar-se com a únic mecanisme per progressar.
A més va celebrar que, malgrat el retrocés, “els salaris continuen pujant per als treballadors de menys nivell”.
Els experts consideren ara que aquesta mutació del virus representa “un canvi de joc”. No és que s’acomiadin treballadors, sinó que s’ha rebaixat el negoci per l’aturada en viatges, en el turisme i en les visites als restaurants.
El lleure havia estat el motor que havia contribuït a l’increment laboral. Open Table, el servei de reserves dels restaurants, va arribar a un nivell normal al principi de l’estiu, però ara està una mica més d’un 10% per sota.
Si bé les peticions de subsidi d’atur van baixar aquesta setmana al nivell inferior des de l’inici de la pandèmia, el març del 2020, encara es manté una bretxa en l’ocupació.
No hi ha prou demanda per cobrir tots els llocs vacants. L’estimació és que encara queden uns 10,5 milions d’ofertes obertes, sense atendre, un rècord per al mercat laboral dels Estats Units, van remarcar els analistes.c