L’habitatge a Espanya ja és un 3,3% més car que abans de la pandèmia

El preu mitjà de l’habitatge a Espanya va tancar l’agost amb una alça del 3,3% respecte a març del 2020, mes en què va esclatar la pandèmia i es va iniciar la crisi sanitària, segons les dades que ahir va publicar la taxadora Tinsa. Respecte a agost de l’any passat, per la seva part, la pujada dels preus ha estat del 5,2%, i del 0,2% a l’agost respecte al juliol.

Els preus de l’habitatge s’han recuperat amb força després de les caigudes que van patir en el segon semestre de l’any passat, segons va explicar Andrea de la Hoz, analista sènior del Servei d’Estudis de Tinsa en un comunicat. Segons la taxadora, el mercat de l’habitatge viu en aquests moments “en un escenari d’un increment sostingut de preus, demanda creixent i oferta limitada”, la qual cosa ha provocat “elevades taxes de variació interanual” dels preus i “una tendència alcista que es consolida sense retrocessos mes a mes per a les diferents àrees geogràfiques”. Tinsa reconeix que la recuperació general dels preus, després de les caigudes de l’any passat, “va a un ritme més avançat del previst. Per a la taxadora, ha prevalgut finalment la percepció que la covid generava “una crisi intensa però breu, i una frenada només momentània”.

Els augments de preus més forts en els últims dotze mesos s’han produït a les illes Balears i Canàries, amb un 7,9% de pujada respecte a l’any anterior, segons dades de l’índex Tinsa IMIE General i Grans Mercats. A l’agost, un mes de gran activitat immobiliària en zones turístiques com les illes, el preu de l’habitatge ha pujat un 4,2% respecte al juliol.

La taxa de creixement interanual dels preus ha estat també molt alta als municipis mitjans d’interior (7,1%); la costa mediterrània (6,1%); les àrees metropolitanes (4,9%) i més moderada a les capitals i grans ciutats (3,8%).

Respecte a la situació prèvia a la pandèmia, les pujades de preus més fortes han estat als municipis més petits de l’interior i la costa atlàntica (4,5%) i les capitals i grans ciutats, amb un augment que des de març del 2020 ha estat del 4,3%.

Ahir es va suprimir definitivament l’article 28 de la llei Hipotecària, que establia que en cas d’herència o llegat, quan el beneficiari no fos hereu forçós del difunt, les inscripcions de finques o drets reals heretats no tinguessin efecte davant tercers fins a dos anys després de la mort de l’antic propietari. La norma dificultava als hereus de segon i tercer grau com ara germans, cosins o nebots vendre una casa, per precaució per si apareixia un fill il·legítim. I en molts casos els obligava a malvendre el pis.c

Desapareixen les traves legals per vendre els habitatges heretats per cosins, germans o nebots