La justícia i la conya

La inauguració del nou curs judicial iniciat ahir no va defraudar les expectatives. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, amb el mandat caducat des del 2018 a sobre, va tornar a criticar Govern i oposició per ser incapaços de pactar la renovació dels càrrecs judicials. Lesmes, com havia fet la ministra de Justícia, Pilar Llop, va qualificar la situació d’“insostenible”, però van passant els mesos i tot continua exactament igual.

Si fem un repàs a l’agitada política espanyola, conclourem que la majoria de tots els conflictes estan d’una o una altra manera en mans de la justícia. El protagonisme dels jutges i fiscals, siguin amb càrrecs caducats o no, està cada dia més present en les nostres vides. Començant pel futur del rei emèrit i continuant pels avals als líders independentistes catalans per pagar al Tribunal de Comptes, o els casos de corrupció del PP, o les denúncies de Vox davant el Constitucional per l’estat d’alarma, o la llei Celaá d’educació, i així podríem seguir fins a una vintena d’assumptes clau del país. No fa falta recordar el protagonisme que el Tribunal Suprem ha tingut en l’evolució del conflicte català.

Avui ja no sabem fins a quin punt la justícia s’ha polititzat, però el que queda clar és que la política s’ha judicialitzat al màxim. No sé si m’explico. No té cap sentit que en unes circumstàncies tan complexes per a un país amb un ex cap d’Estat investigat, el primer partit de l’oposició assegut a la banqueta en diversos sumaris i una de les seves comunitats, Catalunya, en crisi permanent amb diversos casos també oberts, el sistema judicial estigui en una situació, repetim, “insostenible”.

Els ciutadans no es mereixen un espectacle com aquest. Costa d’entendre que PSOE i PP poguessin pactar fa ben poc la composició dels càrrecs de RTVE, però siguin incapaços de trobar una fórmula per a la justícia. Potser encara veurem Lesmes l’any que ve en el mateix càrrec i repetint la mateixa cançó d’avui. La justícia no és una conya –“un cachondeo”–, com deia l’exalcalde de Jerez Pedro

Pacheco, però alguns semblen entossudits en què ho sembli.