Un decàleg per ressuscitar el mar Menor

La falta de consens complica la protecció de la llacuna

perillosament fertilitzants.

“Estem avançant amb els expedients que ens ha passat la Confederació Hidrogràfica; però no hi ha 8.500 ha de regadius il·legals; hem iniciat la tramitació de 113 expedients, i sumen 2130 ha”, diu Míriam Pérez, directora general del Mar Menor del govern murcià. Pérez admet que encara no ha conclòs cap expedient de restitució; esgrimeix la complexa tramitació, però recalca que “estem actuant amb la màxima diligència possible”. Per la seva banda, el Ministeri per a la Transició Ecològica expressa un valoració molt diferent. “Fins ara, de la comunitat autònoma de Múrcia n’hem tingut poca col·laboració; la Fiscalia ha hagut d’instar-lo a actuar”, diu Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient.

Diversos sectors recorden que la comunitat de regants del Camp de Cartagena és la responsable de la bona gestió de l’aigua que rep, i, per tant, és qui ha de vetllar pels bons comportaments dels agricultors.

“Si un regant (il·legal) té aigua és que algú la hi dona”, sentencia Hugo Morán. Els grups ecologistes, per la seva banda, troben a faltar una actitud més activa dels agricultors “per expulsar del sistema” els qui reguen en excés i sense dret per això.

4) Coordinació necessària Agilitar els expedients

5) Agricultors Ús responsable de l’aigua

6) Filtres verds L’acció de la natura

El Camp de Cartagena és una gran superfície inclinada, en què s’han eliminat les barreres naturals (arbres, tanques), fins al punt que hi ha finques i superfícies cultivades (en direcció al mar, per acabar-ho d’adobar) que són limítrofes amb els arenys.

Quan plou, tota la zona és una gran pista de desguàs, sense que hi hagi elements naturals que aturin, disminueixin o laminin el cabal. El govern regional parla de promoure un “un anell protector o cinturó ecològic” a l’entorn del mar Menor (“encara per definir”, diu Míriam Pérez). Hi ha coincidència que es necessita habilitar filtres verds (per a aquests nutrients) i abordar actuacions de renaturalització de l’entorn entre altres solucions basades en la natura.

7) Pla Abocament Zero El Govern espanyol se’n desmarca

La ministra Teresa Ribera considera que el Pla Abocament Zero –la resposta a la contaminació del mar Menor gestada en l’etapa del PP– està “desfasat” i prepara un nou pla estratègic per delimitar les obres previstes. El govern murcià, en canvi, defensa per tots els mitjans el pla vell. La part del lleó del Pla Abocament Zero era una sèrie d’obres hidràuliques centrades a punxar l’aqüífer i rebaixar-ne el nivell; i recollir tam

bé les aigües de la rambla de l’Albaujón (5.000 quilos diaris de nitrats al mar Menor), amb la finalitat de portar tots els cabals per ser descontaminats i després vessar-los a la Mediterrània. Tot i això, el Govern espanyol es desmarca d’aquest pla, perquè ha obtingut informes amb un coneixement millor dels focus que contaminen la llacuna.

Per què el Ministeri està reenfocant el Pla Abocament Zero. Aquest vell pla pivotava sobre la premissa que el mar Menor es contaminava sobretot per la filtració des d’aqüífer (a què està connectat subterràniament). Per això, proposava extreure l’aigua (i rebaixar-ne el nivell) i canalitzar-la. Tot i això, un informe posterior del Ministeri ha demostrat que l’aqüífer només drena el mar Menor una vuitena part de l’aigua estimada (i no drena fosfats: un dels detonants de la contaminació mortal a la llaguna), sinó que arriba sobretot per arrossegaments superficials. Aquests descobriments obliguen a redimensionar i repensar les obres hidràuliques previstes. Ja que els principals focus de contaminació són els drenatges (abocaments) de reg i els arrossegaments de les avingudes, més raó hi ha per a una acció preventiva.

L’aqüífer ja està contaminat (ho ha declarat la CHS), i la UE obliga a actuar. El ministeri no descarta que al final calgui treure l’aigua de l’aqüífer; “però el primer que cal és deixar d’endollar aigua per sobre de la seva capacitat”, diu Hugo Morán. “No podem plantejarnos dimensionar una gran obra per resoldre un problema que no està resolt en el seu origen. Una vegada conegut el volum d’aigua que calgui gestionar, prendrem la decisió d’inversió pública; però no abans” afegeix. “No es pot descartar una captació d’aigua de l’aqüífer, però el projecte no ha de basar-se només en això”, coincideix Pedro García (Anse).

Míriam Pérez (i el govern regional en bloc) demana una “acció urgent de l’Administració central” per captar les aigües que van al mar Menor des de la rambla de l’Albaujón (convertida en un riu), tractar-les i vessar-les a la Mediterrània. Però aquesta idea la rebutgen els grups ecologistes, perquè podria contaminar zones protegides de la Mediterrània. “El que el govern murcià ens demana amb urgència seria tant com canviar d’abocador: passar d’abocar les aigües amb nutrients al mar Menor a fer-ho directament a la Mediterrània”, diu el secretari d’Estat, Hugo Morán, que rebutja les dreceres i les “actuacions d’urgència” que defugin una acurada avaluació ambiental del projecte.c

8) Millorar el coneixement Reconsiderar les obres

9 ) Aqüífer contaminat Primer: deixar de vessar

10) Planificació Evitar impactes ambientals