El Suprem de Mèxic posa fi a la penalització de l’avortament

La sentència es refereix a l’estat de Coahulia, però afecta tot el país

Avortar a Mèxic deixarà de ser delicte gràcies a una històrica sentència del Tribunal Suprem que reconeix el dret a decidir de les dones, una decisió històrica en un país on la interrupció de l’embaràs és actualment il·legal en la major part del país.

Els membres del Tribunal van decidir per deu vots a favor (un dels seus onze membres es va absentar) invalidar l’article 196 del codi penal de l’estat de Coahuila, que imposava d’un a tres anys de presó “a la dona que voluntàriament practiqui el seu avortament o a la persona que la fes avortar amb el consentiment”.

Encara que la decisió només afectarà immediatament l’estat de Coahulia, estableix “criteris obligatoris per a tots els jutges del país”, establint jurisprudència en casos similars, va dir el president de la cort, Arturo Zaldívar. Aquest canvi podria suposar l’alliberament de les dones que actualment estiguin a presó per aquest delicte.

Actualment, només quatre dels 32 estats (Ciutat de Mèxic, Oaxaca, Veracruz i Hidalgo) permeten l’avortament a la majoria de les circumstàncies. Els altres 28 estats penalitzen la interrupció de l’embaràs amb algunes excepcions.

El Tribunal Suprem havia resolt anteriorment a favor de dones que havien estat empresonades o s’havien violat els seus drets per avortaments. Però Rebecca Ramos, directora del grup no governamental de drets reproductius GIRI, va dir que aquesta és la primera vegada que els magistrats han debatut la qüestió fonamental: S’ha de considerar l’avortament un delicte o no? “Aquest és un pas històric per als drets de la dona”, va declarar per la seva part Luis María Aguilar, jutge del Tribunal Suprem encarregat de la redacció de la sentència.

En el mateix sentit es va expressar

La resolució podria animar dones dels EUA a travessar la frontera per interrompre l’embaràs

la jutgessa del Suprem Ana Margarita Ríos Farjat, qui va destacar que la Constitució federal no prohibeix l’avortament i que el seu càstig es tradueix en una sanció a l’exercici de drets com el de “la dignitat humana, l’autonomia, el lliure desenvolupament de la personalitat, la igualtat jurídica, la salut i la llibertat reproductiva”.

Es dona la circumstància que la decisió afecta un estat, Coahuila, fronterer amb Texas, als Estats Units, on recentment s’ha endurit la legislació contra l’avortament, la qual cosa podria portar a les dones a creuar la frontera per interrompre els seus embarassos.

Mèxic s’afegeix així als altres sis països llatinoamericans on és legal l’avortament, tal com va fer l’Argentina el gener passat, quan el Senat va validar una llei històrica que havia estat rebutjada anteriorment en vuit ocasions, i que va venir precedit de nombroses manifestacions agrupades en les marees verdes.c

i d’altres religions. Els capellans disposen d’una gran influència i impacte sobre els estudiants.

“Només soc un ésser humà tractant de prestar ajuda a altres éssers humans”, va recalcar Epstein a l’NPR, la ràdio pública dels Estats Units. Segons el seu credo, l’humanisme és la filosofia de vida positiva. “Sí, soc ateu. Considero que el concepte d’un Déu sobrenatural és una cosa que els humans van crear i no a la inversa. Per a mi, i tinc al cap moltes persones no religioses, probablement milions o fins i tot centenars de milions, és més important intentar viure vides amb un significat i un propòsit, construir un món millor, lluitar per la justícia, un món humanista, que és el bé sense Déu”, va insistir.

Les enquestes assenyalen que en aquest país hi ha un grup de persones cada vegada més extens que no s’identifica amb cap religió tradicional, però encara es declara practicant de l’espiritualitat.

La mateixa Església catòlica reconeix que, sobretot els joves, estan deixant caure la creença en aquestes religions i ja no s’afilien a les esglésies o temples. Un de cada cinc nord-americans es descriu com a espiritual però no religiós. A més de joves, acostuma a ser gent educada i liberal.

Epstein es va criar en una família jueva i ha estat el capellà humanista de Harvard des del 2005. En aquesta posició s’ha dedicat a explicar als estudiants el moviment progressista que es basa en les relacions que les persones estableixen entre elles en lloc del vincle amb Déu.

El bisbe auxiliar de Los Angeles, Robert Barron, va replicar en un article que els capellans, com a mínim, han d’afirmar l’existència de Déu. “He d’instar els collegues d’Epstein presumptament religiosos: mostreu una mica de respecte per vosaltres mateixos”. Déu ja no és a tot arreu.

Greg Epstein, rabí humanista, afirma que la idea d’un Déu sobrenatural és una creació humana i no a la inversa