‘Mosaic’, de Víctor Català, recupera 17 peces inèdites

L’editora Maria Bohigas, de Club Editor, afirma que Víctor Català –pseudònim de Caterina Albert– està tenint “una presència i una vigència en el món literari actual reactivada”. L’escriptora de l’Escala (1869-1966) “era coneguda sobretot per Solitud,

i tot el que hi havia al voltant quedava amagat”. Per això l’editora treballa en l’edició d’altres textos fonamentals.

Blanca Llum Vidal i Agnès Prats són les responsables del rescat d’aquest volum, Mosaic III. Intimitats, que inclou un primer bloc de disset peces inèdites, sota l’epígraf Fòssils .Els altres textos es van publicar en plena postguerra, i cal aclarir que el primer i el segon mosaic no van veure mai la llum. Les dues estudioses han pouat a l’Arxiu Municipal de l’Escala, on han descobert aquest material, i anuncien el rescat en el futur d’aquests dos volums mai publicats.

Aquest Mosaic és “una miscel·lània i el personatge és ella mateixa –explica Bohigas–. L’autora s’hi veu com a nena, però amb trets masculins. Potser es podria dir que és un personatge una mica trans”. Vidal afegeix: “Els textos dels censors

Blanca Llum Vidal i Agnès Prats rescaten escrits que reflecteixen una personalitat lliure i trencadora

diuen que tots aquests records d’una senyora de 70 anys no atacaven els fonaments del règim. Ella va fer, com sempre, el que va voler, i penso que els va colar un gol, perquè quan parla de l’hort i de la fauna que tenia a casa, hi ha unes descripcions i una lectura que no és gens innocent. Gràcies als textos inèdits, sabem coses de la seva vida i la seva trajectòria que no sabíem”, una personalitat lliure i trencadora.

“El maltractament i les violacions recorren tota l’obra des de tota la diversitat humana –recorda Vidal–. En algun text d’aquests inèdits que vindran, l’escriptora parla de la violència del seu pare”. I Lluïsa Julià afegeix que Mon niu és un precedent claríssim d’Una cambra pròpia, de Virginia Woolf.c