La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE s’aboca a la conquesta del mercat de bons verds
L’emissió de deute servirà per finançar el fons de recuperació
Tot a punt per al gran llançament. La Unió Europea s’abocarà a l’octubre a la conquesta del mercat de bons verds amb la primera emissió de deute per a projectes considerats sostenibles, un instrument amb què vol fixar el nou patró per a aquest puixant mercat i finançar un terç dels 750.000 milions d’euros que costa el pla europeu de recuperació aprovat per pal·liar les conseqüències de la pandèmia. Amb aquesta emissió europea, que s’afegeix a les que acaben de llançar Espanya i el Regne Unit, duplicarà el volum actual d’aquest mercat.
“El projecte de la Unió Europea d’emetre fins a 250.000 milions d’euros en obligacions verdes d’aquí al 2026 la convertirà en l’emissió de deute públic verd més gran del món”, va assegurar ahir el comissari Johannes Hahn, responsable de Pressupostos. L’interès per a aquest tipus de productes financers, va celebrar, va en augment. “La determinació dels estats membres d’impulsar la transició ecològica coincideix amb l’augment de la demanda al mercat”. El volum total d’aquest mercat, dominat per Europa, s’ha multiplicat per vuit des de l’any 2015 encara que el seu pes en el mercat global de bons és encara molt petit, amb prou feines un 0,4% del total, d’acord amb Fitch Ratings.
Malgrat això, el llançament té lloc abans que els estats membres i el Parlament Europeu s’hagin pronunciat sobre el marc legal d’aquesta emissió de deute, basada en els principis definits per l’Associació Internacional de Mercats de Capitals, però amb la seva pròpia taxonomia, segons la Comissió Europea, que ha consultat també l’agència Moody’s. L’objectiu és que, tal com ha passat en altres sectors en el terreny regulatori, les regles europees es converteixin en el nou estàndard internacional per determinar quins projectes són realment ecològics i posar fi a les pràctiques de greenwashing o ecoimpostura. Tot i que el projecte que el marc legal europeu es converteixi en el patró d’aquest mercat pot portar un temps, el projecte pot “fer molt per dirigir els inversors cap a projectes i bons d’alta qualitat”, afirma el centre d’estudis Bruegel.
En total, en el que queda d’any la Unió emetrà bons verds per valor de 80.000 milions d’euros. Entre les categories de projectes que es finançaran amb aquests bons figuren per exemple els destinats a millorar l’eficiència energètica o els mitjans de transport sostenibles, però no aquells relacionats amb l’energia nuclear, ja que no es considera que contribueixi a la transició ecològica que Europa s’ha proposat d’impulsar coincidint amb la seva estratègia de la sortida de la crisi per la pandèmia. Pel que fa a les centrals de gas, Brussel·les no descarta finançar-les puntualment com a “solució de transició” en certs casos.
La Unió Europea s’ha proposat de ser climàticament neutra l’any 2050 i per això s’ha fixat nous objectius de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que impliquen a curt termini una reducció del 55% de les emissions de CO2 el 2030. Per impulsar el pla, els estats membres han acceptat que l’arribada dels ajuts del fons de recuperació per la pandèmia estigui vinculada al llançament de projectes sostenibles. La legislació obliga els governs a dedicar el 37% dels fons que rebin a projectes relacionats amb el clima.c
El mercat de bons verds s’ha multiplicat per vuit des del 2015, però el seu pes en el mercat global és petit