L’Executiu es blinda davant possibles problemes en el lliurament de gas

Permet a Enagás incrementar els permisos de descàrrega de vaixells a l’hivern

El Govern central ha ordenat al gestor del sistema gasista espanyol, Enagás, prendre mesures preventives davant possibles problemes de subministrament de gas en els propers mesos. Per això, Enagás va llançar dimarts a la nit una subhasta extraordinària de permisos de descàrrega de vaixells, que segons va explicar ahir el seu president, Antonio Llardén, “va ser tot un èxit”.

Llardén va informar d’aquesta operació durant la intervenció en el VI Fòrum d’Energia organitzat per L’Economista a Madrid, on va reconèixer que “hi ha preocupació en el Govern”. No és l’únic. La cotització dels futurs del gas als mercats financers ha escalat fins al nivell més alt en set anys, davant la creixent preocupació pels subministraments de cara a la temporada d’hivern per l’arribada del fred, l’increment de demanda per la recuperació després de la pandèmia, l’efecte de la inflació i, no menys importants, les tensions geopolítiques.

Pel que fa a Espanya, afecta, sobretot, la difícil relació entre Algèria, subministrador principal de gas a Espanya, i el Marroc, país pel qual discorre un dels gasoductes que porten aquell producte a Espanya.

Davant aquesta situació, el Govern espanyol ha apostat per prendre mesures “preventives” destinades a ampliar la capacitat de les plantes espanyoles de rebre vaixells carregats amb una energia que és clau per sostenir els pics de demanda del sistema energètic espanyol.

Segons va explicar el president d’Enagás, el pla d’hivern que estava aprovat per garantir el subministrament entre octubre del 2021 i setembre del 2022 compta amb 300 slots (permisos de descàrregues de vaixells), dels quals 250 ja estan totalment tancats. Això significa que se sap qui és el proveïdor, quan arribarà i a quina planta servirà. Uns altres 50 estan emparaulats però a falta d’ajustar-ne la destinació.

El que es va fer dimarts a la nit va ser llançar una subhasta extraordinària per ampliar aquells permisos de descàrrega en 25 slots. “Va ser tot un èxit, ja que s’hi van presentar 65 comercialitzadors. De moment ja tenim 9 grans companyies que s’han adjudicat 22 slots i s’estan ajustant la resta”, va assegurar Llardén.

L’operació és una mesura de

seguretat que en cap cas no elimina del tot el risc de problemes al mercat, que està subjecte a volatilitats de tota mena, des de més increments de demanda en altres països que treguin el flux a Espanya fins a problemes d’índole meteorològica com la borrasca Filomena de gener del 2021, i fins i tot els esmentats problemes geopolítics. Encara que en aquest sentit, el president d’Enagás va confessar que “al món gasista Algèria no ens ha fallat mai i Marroc, com a país de trànsit, tampoc”. En qualsevol cas, el Govern, segons la versió de Llardén, està disposat, a l’estil Draghi el 2012 en les finances, a prendre aquestes mesures i “fer el que sigui necessari per assegurar-ne el subministrament”.

Però no va ser el gas, malgrat ser identificat com a responsable directe, sinó la imparable pujada dels preus de l’electricitat el tema estrella de la cita que els principals directius del sector energètic van protagonitzar ahir a Madrid.

En una jornada en què la subhasta del mercat majorista va tornar a marcar nou màxim històric –i van més d’una desena en els últims 30 dies– que deixa el preu mitjà per a aquest dijous en 141 euros el megawatt hora, superant així l’anterior màxim marcat el 2 de setembre, i fent miques tots els registres entre les 21 i les 22 hores, quan es pagarà ni més ni menys que a 155,62 euros.

Amb aquest marc, les receptes que es van escoltar al fòrum no disten gaire de les que les elèctriques han anat desgranant al llarg de l’estiu, però ahir precedides per l’advertència inicial que va llançar Loreto Ordóñez, consellera delegada d’Engie: “Els preus alts al mercat elèctric continuaran molt alts, amb mitjanes superiors als 120 euros el megawatt, almenys fins a la primavera del 2022, quan s’estabilitzaran entorn dels 90 euros”, va assegurar.

Així que, si el Govern vol complir amb el compromís que ha assumit el president Sánchez que la factura de la llum no superi l’abonada el 2018, ha d’abordar canvis en el disseny no del mercat majorista, sinó de la manera com se’n trasllada la volatilitat als consumidors espanyols.

Aquesta és la modificació que van sol·licitar els principals directius de les grans energètiques, Iberdrola i Endesa. “És urgent revisar el disseny de la tarifa regulada de PVPC i deslligarla de la volatilitat”, va assegurar Ángeles Santamaría, consellera delegada d’Iberdrola.

En aquest sentit, va explicar que a Portugal, que comparteix pool amb Espanya, els consumidors no s’han assabentat d’aquests màxims perquè la seva tarifa regulada es fixa anualment en funció dels mercats de futur i les estimacions del regulador. Segons l’opinió de Santamaría, “hi ha marge per frenar la pujada de la factura elèctrica, però amb mesures que compleixin el marc regulatori europeu i siguin ortodoxes, evitant errors del passat o decisions inadmissibles des d’un punt de vista legislatiu”.

Rui Teixeira, conseller delegat d’EDP Espanya, també advertia dels riscos de modificar el mercat marginalista. “Seria un error perquè llançaria un missatge de falta de seguretat jurídica als inversors internacionals molt negatiu en el moment en què hem de captar inversions per avançar en la descarbonització de la nostra economia i finançar energies netes”, va advertir.

Per la seva part, José Bogas, conseller delegat d’Endesa, va apuntalar les dues opinions i va assegurar que la línia d’actuació del Govern espanyol ha de passar per “modificar el PVPC, rebaixar impostos i apostar per les subhastes”, després d’advertir que “s’està fent una tempesta d’un vas d’aigua, perquè hi ha hagut altres moments en què les pujades dels preus de la llum han estat més fortes que les actuals”.

Pel que fa a la nova subhasta d’energies renovables que ha anunciat el Govern, encara que es veu positivament per part del sector, s’adverteix que no tindrà efecte a curt termini. “Quan es llancen les subhastes de renovables el que es tracta és de, probablement, buscar corregir l’actual preu tan alt que estem patint, però les empreses adjudicatàries posaran en marxa aquestes centrals en un parell d’anys, per la qual cosa a curt termini no tindran efecte en el consumidor si és el que es busca. Hi ha altres vies molt més eficients per poder reduir el preu: des de mesures impositives als peatges...”, va advertir José Luis Moya Jiménez, conseller delegat de RIC Energy Group.

Cap de totes aquestes propostes no va tenir rèplica per part del Govern, ja que la representació de l’Executiu en la trobada va ser nul·la. Encara així, tant la ministra d’Economia, Nadia Calviño, com la de Transició Ecològica, Teresa Ribera, van parlar ahir sobre les mesures en les quals treballa el Govern per frenar l’impacte de l’escalada de preus amb la vaguetat habitual de què està fent gala el Govern en les últimes setmanes. La ministra Calviño va apuntar que s’està estudiant reduir l’impost que grava el consum elèctric amb un 5,11%. Ribera, per la seva part, va evitar concretar, encara que va assegurar que “una de les possibilitats que hi ha és treballar sobre aquesta hipòtesi i que hi hagi elements fiscals que hàgim de retocar encara que sigui de manera provisional”. Ribera va tornar a reiterar que “aviat es coneixerà la proposta conjunta de l’Executiu sobre el pla de xoc per aturar la pujada de llum”, i que no avançarà mesures concretes fins a tenir-lo completament tancat.c

El preu de la llum marca un altre màxim històric i avui dijous es pagarà a 141 euros MWh de mitjana

El sector adverteix que els preus de l’electricitat seran molt alts fins a la primavera del 2022

LLIBERT TEIXIDÓ