El Prat com a símptoma

La paralització del projecte d’Aena al Prat ha commocionat la societat catalana. Avui que podem calcular el nombre de lectors i les subscripcions que genera cada notícia al nostre web, ja els puc avançar que aquesta serà una de les notícies amb més seguiment de tot l’any. Un dia després de l’anunci solemne del Govern central, les reaccions anaven des de la felicitat de la vicepresidenta segona de l’Executiu, Yolanda Díaz, per la frenada d’un projecte que va qualificar d’“invasiu i depredador”, fins a l’estupefacció de sectors econòmics que la consideren “la ruïna de l’economia catalana”, en paraules del president de Foment, Josep Sánchez Llibre.

La pregunta que es feien els partidaris de mantenir la inversió d’Aena era si la decisió del Govern espanyol podria ser reversible o no. Des del sentit comú, no sembla tan difícil que les dues administracions poguessin fer un esforç de començar de zero, per provar de consolidar l’acord del 2 d’agost, consistent a ampliar la pista aeroportuària i provar d’afectar el mínim possible la zona protegida de la Ricarda. Però, de vegades, el sentit comú està renyit amb el tacticisme polític, i en vista de les declaracions d’ahir d’uns i altres, que lluiten per imposar el seu relat, el consens està tan lluny com Leo Messi del Barça.

La decisió del Govern central no va ser un rampell. Va ser llargament meditada davant el convenciment que la Generalitat es posava de perfil i no estava disposada a assumir el desgast d’una hipotètica afectació de la zona protegida del Prat. En el fons el que és subjacent també és una falta de sintonia entre els dos executius que s’està traduint en un desacord global. La millor prova d’això és que quan falten pocs dies per a la reunió de la taula de diàleg, encara no hi ha ordre del dia pactat, i el president del Govern, Pedro Sánchez, no té gens clar si ha d’anar a Barcelona per escenificar un enfrontament. La sensació és que l’efecte positiu de concòrdia que van generar els indults als líders independentistes s’ha diluït i la desconfiança creix en les dues administracions. El Prat és un mal símptoma del que pot venir en un futur.