La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A imatge i semblança dels gihadistes”
La violència de l’extrema dreta als EUA s’ha disparat per les tensions antiimmigració i antimusulmana
L’anomenada Cordoba House va acabar en paper mullat per la tempesta de protestes a Nova York. En aquell 2010 hi va haver molt soroll, encoratjat per personalitats públiques com el llavors immobiliari mediàtic Donald Trump. L’assumpte es va enverinar. Als crítics els va semblar una provocació que l’Ajuntament donés el vistiplau per construir un centre musulmà, mesquita inclosa, a escasses illes de la zona zero de l’atemptat de l’11-S del 2001.
Allà es va barrejar sense distinció els radicals fonamentalistes i els creients de l’islam, com si la malifeta d’uns quants l’haguessin de pagar tots, considerats “simpatitzants terroristes” sense cap matís.
“La lliçó és una, vam cometre un error, simplement i planerament”, diu ara Jonathan Greenblatt, director nacional de l’Anti Defamation League (ADL), que lluita contra l’antisemitisme i l’odi. Aquesta organització va ser una de les que es va oposar a la Cordoba House. “Devem una disculpa a la comunitat musulmana”, subratlla.
En les seves paraules hi ha alguna cosa més. Conté un reconeixement tàcit que la seva postura va contribuir a encoratjar la islamofòbia i a potenciar la violència de l’extrema dreta, de la qual cada vegada ells són més víctimes a conseqüència del trumpisme.
Al cap de vint anys de la caiguda de la Torres Bessones, els atacs de l’11-S i les mesures per combatre aquesta amenaça van generar un medi ambient propici per als venedors de xenofòbia, supremacisme blanc i nacionalisme cristià, coincideixen els analistes.
“Mirant cap enrere després de dues dècades no puc escapar de la conclusió de què l’enemic amb qui vam acabar lluitant després de l’11 de setembre érem nosaltres mateixos”, sentencia l’historiador Garrett Graff a The Atlantic.
“La pressió política va impedir que els responsables de seguretat nacional tornessin a centrar l’atenció i els recursos en la creixent amenaça dels supremacistes, les milícies armades i altres grups alimentats per les tensions antiimmigrants, antimusulmanes de la guerra del terror”, matisa Graff.
Durant els últims anys, en els quals pràcticament han desaparegut els atacs gihadistes als Estats Units, s’ha produït una explosió de la violència de l’extrema dreta i la normalització de les seves idees.
L’aparició de conspiracions, com la del naixement africà de Barack Obama, i la propagació de mentides per les xarxes han fet que la confrontació s’hagi disparat a l’interior dels Estats Units contra nord-americans. L’assalt al Congrés del passat 6 de gener, amb la intenció d’impedir la victòria de Joe Biden, n’és una prova palpable.
A partir de dades oficials, 48 persones van ser assassinades als Estats Units, el 2019, per l’extremisme violent domèstic. Als supremacistes blancs se’ls atribueixen 39 d’aquestes morts en l’any més letal de terrorisme local
Els radicals de la dreta “s’han convertit en la imatge al mirall dels gihadistes”
des del 1995. El nombre de complots –inclòs l’intent de segrest de la governadora demòcrata de Michigan, Gretchen Whitmer– va assolir el seu màxim nivell en 26 anys.
Aquest març passat, l’FBI tenia més de 2.000 investigacions obertes per extremisme domèstic, el doble que el 2017.
“Els radicals de l’extrema dreta han deixat clar que estan disposats i són capaços d’adoptar les tàctiques dels terroristes”, indica Cynthia Miller-Idriss, de l’American University, a Foreign Affairs. “D’alguna manera –afegeix– s’han convertit en la imatge al mirall dels gihadistes a qui menyspreen”.c