La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un milionari guanya les legislatives al Marroc i enfonsa l’islamisme governant
El magnat petrolier Akhannuix, primer ministre in pectore després de les eleccions
El magnat petrolier Aziz Akhannuix es perfila com a proper primer ministre del Marroc, després de la victòria del seu partit en les eleccions legislatives de dimecres. La seva formació, el liberal Reagrupament Nacional dels Independents (RNI), va obtenir 102 dels 395 escons de la Cambra de Representants, segons l’escrutini definitiu ofert ahir pel Ministeri de l’Interior.
El contundent triomf de la segona persona més rica del Marroc –el primer és el rei Mohamed VI–, el partit del qual tenia fins ara 37 diputats, representa també l’enfonsament de la formació que ha governat el país en l’última dècada, l’islamista moderat Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), que ha passat de 125 a només 13 escons, situant-se com a vuitena força.
La Cambra resultant estarà més atomitzada que l’elegida fa cinc anys. En segon i tercer lloc van quedar Autenticitat i Modernitat, amb 87 diputats i l’històric Istiqlal, de centredreta, amb 81. El Parlament és bicameral, però la denominada Cambra dels Consellers té un procés d’elecció indirecta.
La participació va ser d’un 50,35%, un augment considerable respecte al 2016, quan va ser del 43%. L’increment del vot ha estat incentivat pel fet que es van fixar les eleccions en un dimecres, en comptes d’un divendres, com era tradicional.
Amic de Mohamed VI, Akhannuix, de 60 anys, es converteix així en la segona persona més poderosa del Marroc, després del rei, que previsiblement li encarregarà la formació del pròxim govern. Aquest multimilionari, que fins ara era ministre d’Agricultura i Pesca, és propietari del grup Akwa, que es dedica sobretot al negoci petrolier, però també disposa d’inversions en banca, turisme i telecomunicacions.
En una roda de premsa ahir a Rabat, Akhannuix va afirmar que la seva victòria és “l’expressió clara de la voluntat del poble per al canvi” i va assegurar que no té intenció de buscar un enfrontament amb “cap corrent polític”, en una referència velada a la desfeta islamista del PJD, que va assumir el poder executiu el 2011 i ha governat durant dos mandats consecutius.
El primer ministre in pectore va prometre complir amb els compromisos que va assumir durant la campanya, bàsicament enfocats en la recuperació econòmica després de l’impacte del coronavirus. Entre altres mesures, Akhannuix va prometre crear un milió de llocs de treball, pujar el salari mínim de professors i metges i incrementar els ajuts a les famílies més empobrides.
La voluminosa derrota del PJD ja està generant mala maror en el partit governant. Mentre alguns dels seus dirigents van denunciar compra de vots, d’altres demanaven la dimissió immediata del primer ministre Saadeddin alOthmani, la gestió del qual en els últims mesos ha estat marcada pels conflictes amb Espanya i Alemanya, a més de la recent ruptura de relacions diplomàtiques amb el seu veí, Algèria.
La desfeta del PJD també s’ha traduït en la pèrdua de les principals alcaldies, com Rabat, Casablanca, Marràqueix, Tànger, Tetuan, Meknès o Fes, que fins ara governava, ja que dimecres també es van celebrar eleccions regionals i municipals.
Amb aquests resultats, l’RNI passarà a dirigir el govern després d’haver exercit en les últimes dues dècades un paper moderador, primer després de l’arribada al poder de l’esquerra i, posteriorment, de l’islamisme. El partit liberal, fundat el 1978 pel llavors primer ministre i cunyat del rei Hassan II, Ahmed Osman, ha suposat un element d’equilibri en moments delicats de la política interna marroquina, sobretot després del procés de “transició democràtica” que va començar el 1998 amb l’arribada per primera vegada de l’esquerra al govern i els executius islamistes posteriors a la primavera àrab (2011).
La participació de l’RNI en els governs del líder històric de l’esquerra marroquina Abderrahman Yusufi el 1998, així com del dirigent islamista Saadeddin alOthmani el 2017, va moderar els discursos i les polítiques de les seves coalicions governamentals. No obstant això, Akhannuix també es veurà obligat a pactar un govern de coalició.c
Desfeta del Partit de la Justícia i el Desenvolupament, que passa de 125 a només 13 diputats