Aterratge forçós independentista

Sorpresa, desconcert, perplexitat... és el que va córrer des del Palau de la Generalitat fins a l’hotel de Brussel·les on Carles Puigdemont es reunia amb el grup de Junts. Amb 107 dies de vida, el Govern de Pere Aragonès té la seva primera taca. Autoinfligida o no, la suspensió de la inversió de 1.700 milions a l’aeroport del Prat obliga ERC a buscar la quadratura del cercle en el seu relat governamental, mentre Junts es reforça en la desgràcia comuna.

ERC va arribar amb el peu canviat a l’acord del 2 d’agost entre el Ministeri de Transports i la Conselleria de Territori, però Aragonès el va fer seu i el Govern espanyol el va convertir en l’èxit del retrobament. El pacte aixecava una barrera –la inversió, sí, amb exigències mediambientals–, però els discursos polítics acostumen a ser víctimes de la inconcreció.

“No hi ha cap document” que oficialitzés el consens, admeten els protagonistes, tan sols un “pacte polític” del qual cadascú va fer la seva versió particular en notes de premsa. Però no hi va haver objeccions. Amb la negociació oberta, fins i tot es va demanar evitar en els documents de treball les referències explícites a la Ricarda i deixar-ho en “afectacions en espais protegits”. Tant a Junts com a ERC s’insistia que el document de regulació aeroportuària (DORA) no serveix per definir l’ampliació del Prat –la clau era i és el pla director–, però el Consell de Ministres del dia 28 no pot aprovar una inversió partint d’un acord verbal. Cal concretar.

Els republicans no s’han blindat davant les protestes, que tant Podem com Ada Colau aprofiten sense riscos per a la integritat de les aliances del Govern central ni de l’Ajuntament de Barcelona. “Si no es trenca el Govern [espanyol] pel preu de la llum o la regulació del lloguer no ho farà per la Ricarda”, conclouen a Madrid, per més que Yolanda Díaz qualifiqui el projecte de Maurici Lucena de “depredador”.

Tot i així, a ERC s’aferren a una “crisi” al Consell de Ministres –“Que s’aclareixin ells”, es va despatxar Aragonès– i passen a l’atac qualificant de xantatge suspendre una inversió de 1.700 milions partint d’un tuit del president. “Hi havia marge, però les presses són seves”, és la conclusió.

Mentrestant, a Junts entreveuen una batalla a l’esquerra pels vots del Baix Llobregat i converteixen el cop als republicans en una triple oportunitat: 1. Defensant

l’ampliació de l’aeroport davant els vaivens d’ERC intenten recuperar el pols amb els actors econòmics catalans i creuen finalitzat el que anomenen “viatge al centre” emprès per Junqueras. Presumeixen d’haver traslladat al president el seu malestar “per les maneres” d’alguns dels seus dirigents. Els de la confrontació llancen ara “crides a la responsabilitat”.

2. Veuen avalades les seves reticències a la taula de diàleg entre governs i a l’estratègia de negociació d’ERC amb el PSOE.

I 3. Jordi Sànchez garanteix la lleialtat de Junts els pròxims dos anys, tal com sosté al pacte d’investidura, però pressiona a la recerca d’una unitat d’acció en la negociació pressupostària al Congrés que no té cap altre objectiu que posar en un compromís el PSOE.

Aragonès no vol barrejar carpetes. És l’única manera de mantenir un cert marge de maniobra davant Junts en la seva relació amb Pedro Sánchez. Però si acusa el Govern central de “fer xantatge” a la Generalitat i manifesta explícitament la seva desconfiança, l’aterratge d’ERC sobre la taula de diàleg de la setmana que ve –encara sense data ni ordre del dia– i la negociació dels pressupostos és d’allò més forçós. Farts de les “excuses” de Junts, es defensen: “L’aeroport no canvia res”, però ho canvia tot...c

Aragonès no vol barrejar carpetes; és l’única manera de tenir cert marge a Madrid davant Junts