El segon estat d’alarma, també amenaçat pel Constitucional

El ple es reunirà a l’octubre en un debat que es preveu que serà renyit

El Tribunal Constitucional tornarà a protagonitzar un enfrontament entre magistrats a l’hora de resoldre sobre la constitucionalitat del segon estat d’alarma aprovat pel Govern central, i ratificat pel Congrés dels Diputats, el 25 d’octubre del 2020.

Al juliol, ja es va viure un xoc dins del tribunal i finalment es va resoldre amb sis magistrats a favor i cinc en contra de declarar inconstitucional el tancament domiciliari establert el març d’aquell any per frenar la pandèmia de la covid. Aleshores, va quedar patent el nivell de tensió del debat en vista d’alguns vots particulars especialment durs contra la decisió de la majoria, a qui s’acusava de crear un problema en un assumpte que políticament havia tingut un suport pràcticament majoritari de totes les forces polítiques.

Al ple del mes d’octubre està previst que s’hi debati i voti la ponència que estudia el recurs de Vox contra el segon estat d’alarma, en què ja no hi va haver tancament domiciliari, però sí diverses restriccions i tocs de queda. En la primera sentència, el debat es va centrar si el tancament suposava una limitació de drets, concretament el de lliure circulació, o va ser una restricció. Finalment, es va decidir que els espanyols havien perdut temporalment els seus drets i, per tant, hauria d’haver-se utilitzat el mecanisme de l’estat d’excepció i no d’alarma.

Segons fonts del tribunal, aquesta segona ponència, elaborada pel magistrat Antonio Narváez, dona suport a part de l’argument de Vox. El partit de Santiago Abascal va recórrer davant el tribunal de garanties contra l’acord del Govern de Pedro Sánchez per haver vulnerat drets com el de llibertat, reunió o manifestació.

El ponent admet els dubtes de constitucionalitat per la decisió del cap de l’Executiu de comparèixer només cada dos mesos davant el ple del Congrés dels Diputats, cosa que suposaria un incompliment del deure de fiscalització a l’Executiu mentre està decretat l’estat d’alarma. Un altre dels punts que la ponència posa en dubte és la decisió de nomenar els presidents autonòmics com a autoritat delegada per prendre decisions respecte a les restriccions per frenar l’expansió del virus.

La ponència és encara en mans del ponent i no serà fins d’aquí un mes que la resta de magistrats que formen el ple l’estudiïn. Es preveu que al ple que es debatrà aquest text hi hagi altre cop una votació renyida per la diferència de criteri entre magistrats.

Fonts de l’òrgan reconeixen que en aquesta altra votació hi haurà confrontació. Aquells que defensen la decisió del Govern central donen suport al fet que la mateixa llei de l’estat d’alarma estableix expressament que serà el Congrés dels Diputats qui determini la durada de la pròrroga. En el cas del segon estat d’alarma, les Corts van aprovar majoritàriament els sis mesos de durada.

A més, aquestes mateixes fonts adverteixen que els països del nostre entorn que van patir la pandèmia, com França o Itàlia, van fer el mateix, aprovant estats d’emergència de diversos mesos de durada. Els defensors d’aquest segon estat d’alarma també afirmen que la cogovernança que ara es posa en dubte era necessària perquè en el moment actual les competències sobre Sanitat estan transferides a les comunitats autònomes.c

La ponència fixa que l’Executiu no va complir amb el control que hauria d’haver establert el Congrés dels Diputats