El fiasco de l’aeroport

La sensació és que Catalunya ha fet el ridícul amb l’assumpte de l’aeroport. En realitat, qui l’ha fet és el seu Govern. No és seriós que el president de la Generalitat un dia firmés a favor de l’ampliació del Prat i l’endemà convidés la seva tropa a manifestar-se al carrer. La política és compromís, lleialtat i criteri. No es governa mai amb l’aquiescència de tothom, però el bé comú ha de prevaler sobre les contradiccions dels partits. Entenc que hi ha decisions complexes, que comporten costos. Però per a això hi són els polítics, per valorar-ne l’oportunitat i gestionar-ne les respostes. El vicepresident Jordi Puigneró no va callar en la compareixença des de Brussel·les, on va proclamar que la frivolitat i el populisme de determinats dirigents d’ERC (no els va assenyalar, però se li va entendre tot) han tornat a fer molt de mal

Els governants catalans no ens haurien d’avergonyir més amb discursos exculpatoris

a Catalunya. Després de l’espectacle de les últimes hores, a molts ens venen ganes d’alçar la veu com Chus Lampreave a la pel·lícula d’Almodóvar ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i etzibar: “Passo totalment de vosaltres, m’avorriu”.

No hem fet res els catalans per merèixer això –o potser sí–, però avorreix profundament escoltar els discursos polítics, que delaten desencert, ineptitud i inoportunitat. Els aplaudiments dels cupaires i dels comuns sempre poden ser un consol per al Govern, però, en moments econòmicament tan delicats, donar la raó als que promouen el decreixement només pot portar-nos a la irrellevància o, el que és pitjor, a l’empobriment d’aquells que pretenen defensar.

L’economista Josep Oliver va publicar fa un mes un article imprescindible on recordava que és evident que és necessari lluitar contra el canvi climàtic, però també cal buscar la fórmula que permeti compaginar millor l’ecologia amb la distribució dels ingressos, sabent que no hi ha solucions màgiques. Ara com ara no és possible renunciar al creixement –escriu Oliver–, perquè altrament els que menys tenen empitjoraran la seva situació. Per això s’agrairia que els nostres governants, després del ridícul de la pèrdua de la inversió de l’aeroport del Prat, no ens avergonyissin més amb els seus discursos exculpatoris.c