Cal aprendre dels errors

Els ecos de l’anunci fet dimecres per la ministra de Transport, Raquel Sánchez, indicant que se suspenia la inversió de 1.700 milions d’euros per ampliar l’aeroport del Prat, van ressonar ahir en l’escena política catalana. Volem destacar, entre ells, els que apunten que la inversió és, d’una manera o una altra, recuperable. I instem els poders implicats en l’operació que reprenguin la negociació i trobin la manera de rellançar-la. Barcelona no pot perdre trens, ni el de la lluita contra la crisi climàtica ni el del progrés econòmic.

L’ampliació del Prat no està definitivament perduda, sinó ajornada. Potser cinc anys, segons Maurici Lucena, president d’Aena, que ahir va fixar aquest termini per tornar a parlar de l’assumpte “si les circumstàncies de Catalunya han canviat”. O potser menys, si hi hagués voluntat o conveniència urgent i s’accelerés el difícil consens entre les parts. És cert que alguns dels agents implicats van celebrar ahir el fre a la inversió. Entre ells l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la vicepresidenta segona i ministra de

Treball, Yolanda Díaz, que van escenificarelseu triomf visitant la Ricarda. Però també ho és que d’altres van mostrar el desig de superar la suspensió. Pere Aragonès, president de la Generalitat, va acusar el Govern central de “xantatge” i va dir que el seu Govern no renunciaria a la inversió. Josep Sánchez Llibre, president de Foment, va criticar el Govern i va demanar que rectifiqués: “No ens quedarem aturats davant el que pot ser la ruïna de l’economia catalana”.

La recuperació de l’ampliació s’ha de basar en actituds de més consens, diferents a les que ens han dut a la suspensió. Cada actor involucrat s’ha de preguntar què és el que podia haver fet millor per evitar que ara estigui en l’aire. Perquè només preguntant-s’ho i trobant la resposta correcta podran actuar, si ho volen, en el futur amb més profit per a la ciutadania. Si, en canvi, s’acontenten amb creuar acusacions, el progrés que generaran serà menor. Està al seu abast exhibir una mica més de coratge, coherència i consistència que fins ara.

La majoria dels ciutadans és partidària de preservar el medi ambient i, alhora, treure el màxim profit col·lectiu als recursos disponibles. El que es demana als polítics és que trobin la millor manera de compaginar tals objectius. I que es facin concessions raonables. Perquè una victòria de part no és necessàriament una victòria per a tota la societat.

En l’assumpte de l’ampliació del Prat estem ara davant un fracàs col·lectiu, amb responsables diversos. Hi ha contribuït el Govern de la Generalitat, el president de la qual avalava per una part l’ampliació i per una altra permetia a certs consellers apuntar-se a la prevista manifestació en contra (mentre els dos socis de l’Executiu català s’embrancaven en l’enèsima picabaralla). Hi ha contribuït la ministra de Treball, amb una política divergent de la del seu Govern, que al seu torn hi ha contribuït cancel·lant unilateralment l’operació. I hi ha contribuït l’alcaldessa de Barcelona, junt amb l’alcalde del Prat, tots dos amb veu però sense vot en la decisió, i pel que sembla poc inclinats a apreciar el valor de l’ampliació per a l’economia local.

A la política catalana hi falten líders amb criteri sòlid, capaços de prendre decisions de progrés per al país, encara que siguin impopulars. Sobra divisió i por al què diran. Falta autocrítica i sobra l’hàbit d’encolomar sempre la culpa als altres. Cal corregir aquestes carències i excessos. Cal negociar amb visió de futur, per a tots els ciutadans, i no per mirar d’acontentar rivals de breu gratitud. Només superant errors passats tindrem un futur millor.c

La suspensió de l’ampliació del Prat és un fracàs col·lectiu amb diversos responsables