El BCE comença a ajustar l’aixeta

El Banc Central Europeu (BCE) detecta una recuperació més gran de la que hi havia i un intens repunt de la inflació. Però també tem que l’expansió de la variant delta de la covid pugui truncar aquest ritme de l’economia. Per això es mou amb peus de plom abans de pensar a retirar els estímuls monetaris i opta, en paraules de la seva presidenta, Christine Lagarde, per recalibrar-los. Això, de moment, es traduirà en una reducció del volum de recompres de deute públic i privat al mercat financer. Nous passos en aquest sentit s’estudiaran en la reunió del desembre del consell de govern.

La reducció de les injeccions monetàries del BCE, en qualsevol cas, es produirà a un ritme moderat, segons es dedueix de les declaracions de Lagarde. Els tipus d’interès no es toquen i es mantenen estables, per bé que segurament podrien pujar una mica als mercats secundaris a mesura que es redueixi la liquiditat. S’espera que el BCE passi d’injectar 80.000 milions d’euros mensuals a l’economia, a través de les seves compres de deute, com fa actualment, a una forquilla d’entre 70.000 i 60.000 milions d’euros durant l’octubre i el desembre.

Les previsions de creixement del producte interior brut (PIB) de la zona euro per a aquest any s’han elevat fins al 5%.

El BCE espera fins i tot que al desembre es podria arribar als nivells previs a la pandèmia. Serà aleshores quan els consellers més ortodoxos exigiran, probablement, l’enduriment de la política monetària. Però Lagarde té molt present el gran error comès per un dels seus predecessors, Jean-Claude Trichet, que es va precipitar en les seves decisions i va provocar una greu recaiguda en la recessió. Per això ahir va dir que encara no hem arribat a la recuperació plena i que, per tant, no estem fora de perill. L’amenaça de la pandèmia continua present. Va puntualitzar que ningú en el consell de govern no ha plantejat encara l’inici de la retirada dels estímuls, que en l’argot financer s’ha batejat amb l’expressió anglesa tapering. Malgrat l’increment de la inflació, que a l’agost ha arribat al 3%, Lagarde justifica el manteniment dels estímuls monetaris en el fet que el desequilibri dels preus és temporal. Les previsions del BCE, en aquest sentit, apunten que el 2021 baixarà al 2,2% i que se situarà per sota de l’objectiu del 2% en els dos anys següents.

Però tots, tant governs com empreses i particulars, s’han de començar a preparar per al moment en què el BCE redueixi les injeccions monetàries i que, eventualment, a més llarg termini –al 2022 o al 2023– fins i tot pogués apujar els tipus d’interès si l’economia ho exigís.c

Les compres de deute es redueixen davant la millora econòmica i l’alça de la inflació