Uf, quina nit

No pensaves sortir. Estaves cansat. Fa pocs mesos que estàs amb la teva parella i t’agrada estar amb ella. No t’agradaria fer res per perdre-la perquè us aveniu molt i per això no pensaves sortir aquella nit. Podríeu haver sopat junts. Haver sortit tots dos de locals, esprémer el Netflix o enjogassar-vos com animals enamorats i desitjats que encara sou l’un per a l’altre. Però no, havies de sortir i vas sortir i et vas embolicar. Tens 20 anys i et mereixes el món, què dimonis, que diria el bisbe de Solsona.

Tu només volies divertir-te una mica i tornar a casa. Però ja saps com va això. Beus, t’agrada algú, li agrades, parleu, us mengeu la boca i, en fi, que t’emboliques. Potser volies una mica de perill i deixar-ho per a un altre dia però us vau enredar. Aquell paio et convida al seu domicili i acceptes i potser et dius una estona i me’n vaig cap a casa amb la meva parella que l’estimo i estic bé amb ella però t’emboliques. I penses, uf, demà. Encara sort que tinc taronges per fer suc i emoticones amb cors per enviar durant tot el dia.

I no pensaves sortir i ara ets al seu domicili i allò es comença a embolicar. I de no voler sortir, al cap de 48 hores tens la cara com un mapa, el cos com un enigma cabalístic i una natja amb un missatge escrit a punta de navalla. Un delicte de falsa denúncia per atac d’encaputxats, la comissió contra delictes d’odi convocada d’urgència pel president del teu país. El ministre de l’Interior i la resta de polítics progressistes clamant a Twitter, presentadors i tertulians denunciant les últimes agressions i les associacions LGTBI convocant manifestacions de protesta. I l’odi de tants que sí que pateixen agressions homòfobes blanquejades per uns i perpetrades per d’altres. I tu la veritat és que no volies sortir aquella nit, de debò que no, i tampoc no volies denunciar però vas arribar fet un eccehomo a casa –una mica violent aquell paio– i alguna cosa li havies de dir a la teva parella perquè no volies ferir-la amb la veritat i, d’acord, l’has feta grossa, però com t’ho podies imaginar i, a més, et pensaves que a casa hi tenies prou taronges.c