La Vanguardia (Català-1ª edició)
La regressió costanera posa en perill les infraestructures
se davant la pujada del mar. El pronòstic és alarmant. La previsió més favorable és que el 2035 només un 54% de les platges actuals compleixin les condicions d’amplada necessàries per proveir serveis de lleure i que un 9% estiguin completament erosionades. A més, s’ha apreciat que un 61% s’han vist afectats per la desaparició de les dunes –l’espai interior limítrof amb les platges– i el mateix va passar amb un 30% dels hàbitats dunars a la segona meitat del segle XX.
L’informe alerta que aquesta transformació física comporta la pèrdua d’un recurs a què no es dona valor, com és el mateix espai costaner. Entre el 2002 i el 2010 es van aportar uns 775.000 m3 de sorra cada any al litoral català, principalment a les platges de Barcelona. Però la regeneració de sorra amb mitjans mecànics “és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics ambientals elevats i creixents”. En tota aquesta situació exerceix un paper rellevant la reducció de cabals dels rius i de les aportacions de sediments que es fan des de terra al mar, i que sovint queden retingudes al fons de les preses. La conseqüència és també la regressió dels deltes i altres costes sorrenques. És especialment greu al delta de l’Ebre, on s’observa un retrocés superior als 10 metres a l’any a la zona de la desembocadura. La del Llobregat ha patit un retrocés de gairebé un kilòmetre l’últim segle, segons estudis del catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona (UB), Javier Martín Vide.
L’informe alerta sobre els impactes del canvi climàtic sobre la costa, que “afectaran les infraestructures de transport, d’energia, de sanejament, de comunicacions, els ports i les obres de protecció”. Moltes infraestructures són “en zones inundables o vulnerables al canvi climàtic”. Un cas especial és la línia R1 de Rodalies, per a la qual diversos estudis subratllen la necessitat de traslladar-la a l’interior dels municipis.
“Les actuacions al litoral han de ser una prioritat, ja que cal prestar tota l’atenció a l’adaptació al canvi climàtic. És la zona més fràgil, on viu més gent i de què depèn gran part del PIB”, assenyala Purificació Canals, coautora de l’informe. L’ocupació del litoral ha omplert de formigó enclavaments
Un informe alerta de la situació límit del litoral català i urgeix a prendre mesures
que han acabat desfigurats. Un 59% de la franja costanera està urbanitzada als primers 100 metres; però si es descompta el cap de Creus i el delta de l’Ebre resulta que un 81% del litoral és una infraestructura rígida, que ja no pot ser modelada per la dinàmica litoral, ressalta Canals. A més, a la costa hi ha planificada la construcció d’uns 120.000 habitatges nous: una situació que està sent revisada per mitjà dels plans directors urbanístics.
L’informe reclama la creació i potenciació del Conservatori del Litoral com a òrgan encarregat de la planificació i gestió del litoral i proposa que se'l doti de competències i recursos per efectuar les actuacions de restauració i naturalització de la costa. La constitució del Conservatori del Litoral està recollida a la llei de Protecció i Ordenació del Litoral de Catalunya (2020) i havia de constituir-se abans del 30 el juliol, però els canvis de Govern l’han endarrerit.
“La transformació no pot abordar-se només amb polítiques públiques; es necessita concertar acords que els privats vegin com a òptims, tot i que potser en un primer moment requereixin sacrificis. Però d’alguna manera el desenvolupament turístic està amenaçat pels riscos de litoral; per això, proposem aquest treball conjunt”, afegeix Canals.c