La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ni agressions ni al·lusions a l’Anticrist: “Tot se’m va escapar de les mans”
El denunciant va explicar als policies que vuit encaputxats el van abordar quan sortia de casa seva, al barri madrileny de Malasaña. Abans d’enfonsarse, va ser interrogat diverses vegades. En cada una d’aquelles declaracions va anar ampliant les explicacions i donant una versió cada vegada més enrevessada. Afirmava que els seus agressors el coneixien, malgrat que no podia identificar-los perquè es tapaven la cara. “I la veu?”, li van preguntar els agents encarregats del cas. El jove era capaç de recordar detalls, com els insults i les al·lusions “a l’Anticrist” que van proferir mentre cometien l’agressió. Però, tot i això, no va saber precisar si reconeixia les veus o si tenien cap accent particular. Eren “veus neutres”, va explicar abans de reconèixer que tot era fruit de la seva imaginació. Ho va fer per ocultar una infidelitat a la seva parella, consistent en una relació sadomasoquista acceptada amb dos homes. El relat que va construir tan treballosament va caure en aquell moment. “La històries se m’ha anat de les mans”, es va excusar el jove, que unes hores abans va arribar a dir: “Em van despullar i em van tallar les natges, entre al·lusions a l’Anticrist”. Malgrat que la denúncia va acabar sent falsa, el protagonista no podrà ser imputat per aquest delicte. El Codi Penal afirma que només el cometen els qui inculpin d’un fet delictiu algú en concret. El denunciant va parlar d’“un grup de vuit encaputxats” a qui va negar conèixer. Sí que podria ser acusat, tot i això, de simulació de delicte. Aquesta figura legal, tipificada a l’article 457 del Codi Penal, preveu una multa de sis a dotze mesos de presó per a la persona que, davant algun funcionari, “simulés ser responsable o víctima d’una infracció penal o en denunciés una d’inexistent, provocant actuacions processals”. Una multa de sis a dotze mesos de presó, o del temps que sigui, significa que durant aquest període el condemnat haurà de pagar la sanció diària que fixi la justícia. L’atestat ja ha estat remès als jutjats de la plaça de Castilla i ara està pendent del repartiment. Les lleis són més dures amb la denúncia falsa (que pot ser castigada fins i tot amb dos anys de privació de llibertat) que amb la invenció d’un delicte. Aquesta simulació exigeix que la mentida provoqui “actuacions processals”. Si aquestes diligències no es van posar en marxa, com sembla el cas, tot podria acabar en tan sols foc d’encenalls per a l’acusat.