La Vanguardia (Català-1ª edició)
Antoni Llena instal·la un poema de Robert Walser als murs d’un vell corral
Antoni Llena, un dels creadors catalans més innovadors del panorama artístic actual, és l’últim que ha col·locat una obra al gran museu a l’aire lliure que és la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cèrvoles. Llena va presentar ahir a la premsa una peça que pretén integrar-se en harmonia a l’espai de les vinyes i a les altres escultures i muntatges. La peça es titula Món i és un petit poema del mateix títol de l’escriptor suís Robert Walser, reproduït en una llarga cinta d’alumini de 24 metres. La intervenció es presentarà en una festa cultural el 19 de setembre.
Antoni Llena es mostra molt satisfet amb el resultat. El lloc escollit és el que queda d’un corral sense teulada amb murs de pedra seca i al qual la natura ha dotat de vegetació salvatge, plantes de punxes, l’argelaga catalana i arbustos amb fruits que recorden les cireretes de pastor. El poema d’alumini s’ha col·locat arran de terra i Llena el llegeix amb parsimònia: “D’entre el vagareig del món sorgeixen, del tot cofois, uns mons que són molt profunds, que fugen com vagabunds vers uns altres mons que, diuen, són d’allò més preciosos. S’ofereixen bo i corrent, se saginen bo i fugint, el viure els és un migrar-se, ara, a mi, no em preocupen, perquè així puc aspirar al món que és un simple món encara per demolir”
La família Jové Balasch, promotora de la Vinya dels Artistes, vol batejar el corral intervingut per l’artista com a Espai Antoni Llena, però ell afirma que “en realitat tot el mèrit hauria de ser per a Robert Walser, ja que el seu poema ens parla de la constant temptació que ens ofereix un món que es destrueix i es construeix, un món que es pot demolir per reconstruir de nou”.
Quan li van plantejar la seva participació a la vinya artística, va quedar enamorat de l’espai triat, adossat a una vella cabana de pastor on Josep Guinovart acostumava a refugiar-se. “Sense saber molt bé què podia fer, tenia clar que la peça s’havia de relacionar sense pretensions amb l’obra de la resta d’artistes. Després de veure la peça de Carlos Pazos, una rèplica de l’Egouttoir de Marcel Duchamp, em vaig trobar la porta d’aquesta barraqueta i vaig recordar l’última obra de Duchamp, l’Étant donnés. Les plantes de punxes d’aquest lloc són com el llit on reposa la dona de la instal·lació de Duchamp, i ja no vaig tenir cap dubte de la meva elecció, aquest espai delimitat ha estat transformat per la natura, és un racó salvatge”.
L’obra feia anys que reposava al taller d’Antoni Llena. “M’havien temptat de comprar-la però jo no n’estava segur perquè no havia trobat el lloc ideal per col·locar-la. Aquí podrà ser observada i pensada en un entorn natural, silvestre i alguns espectadors o
L’obra ‘Món' ha passat a formar part del gran museu a l’aire lliure de la Vinya dels Artistes
visitants tindran l’oportunitat, crec que a la primavera, de poder observar com el sol ajudarà a projectar les ombres de les paraules en aquesta paret de pedres velles”. Llena fuig d’afalacs i etiquetes. “És cert que he obert molts camins en l’art, però també que no n’he seguit cap”, afirma amb una copa de vi a la mà. Casualitat o no, des de la Vinya dels Artistes hi ha una panoràmica preciosa de la serra de Llena.c