Cossos forts, ànimes febles

Pearl

Direcció: Elsa Amiel

Intèrprets: Julia Föry, Peter Mullan, Arieh Worthalter, Agata Buzek

Lloc i data: França-Suïssa, 2018. Drama

Peter Mullan i Julia Föry podrien ser l’equivalent de Clint Eastwood i Hilary Swank a Million dollar baby. El cinèfil també recordarà una altra proximitat: el mànager Peter Falk i les seves lluitadores Vicki Frederick i Laurene Landon a Chicas con gancho, el magnífic comiat del cinema de Robert Aldrich. Aquí, però, no hi ha ring, perquè Föry és culturista, aspirant a Miss Univers. Òpera prima d’Elsa Amiel, ajudant de direcció de cineastes distingits com Bertrand Bonello, Noémie Lvovsky o Mathieu Amalric, Pearl centra l’atenció en les hores prèvies al campionat mundial, a l’hotel de concentració on es reuneixen els esportistes (homes i dones ) i descriu les relacions entre l’entrenador i la culturista, els durs exercicis de darrera hora (les gotes de suor vistes al microscopi en una planificació que privilegia les distàncies curtes entre la càmera i els personatges), la controladíssima alimentació, etcètera. Però de sobte, en el moment més inoportú, irromp una subtrama: a l’hotel arriba l’exparella de la protagonista i el nen que va tenir amb ell, a qui gairebé no reconeix.

Com en les esmentades pel·lícules d’Eastwood i Aldrich, el to imperant és trist, desencantat.

Estem davant d’una col·lecció de joguines trencades. L’entrenador, coix a més a més, és poc menys que un mort vivent, una ànima en pena. Els esportistes, ella i els altres (l’herculi negre que plora, sol a les escales), també són éssers abatuts; cultiven, construeixen el cos, però deconstrueixen la vida. El més mal parat, és clar, és el nen: no li veiem un futur favorable. Pearl, en suma, és una autòpsia del dolor. Per ser una pel·lícula major, li falta la intensitat en el retrat íntim que li hauria insuflat John Huston, el Huston de la majúscula Fat city, sobre boxejadors derrotats ja abans de pujar al quadrilàter. Però no deixa de ser una pel·lícula valenta i atractiva, tractant un tema, el de l’halterofília femenina, poc freqüent.c