La Vanguardia (Català-1ª edició)
Viñales o com aixecar el vol
El pilot de Roses, “alleujat”, torna a córrer, ara amb Aprilia, després d’haver trencat amb Yamaha
Maverick Viñales no parava de parlar, somrient i animat, amb els germans Espargaró, exveïns a Andorra, col·legues d’entrenaments amb bicicleta i ara cicerones en la seva tornada als circuits, a la vida del pàdoc, després de dues curses d’absència, un mes fora del món de les motos. Era com tornar a l’escola després de ser expulsat per expiar els pecats de nen rebel. El pilot de Roses s’estrena avui a Motorland amb Aprilia, el seu tercer equip en MotoGP. La seva segona oportunitat aquest any després d’haver trencat amb Yamaha.
“Em sento molt motivat, amb molta ànsia i ganes de començar la meva història amb Aprilia. Disputar aquestes sis curses és un regal que em permet preparar l’any que ve millor”, deia Viñales, ja vestit de negre i taronja, els colors de l’equip de Noale, que l’ha rescatat d’un final de curs precipitat, d’haver de veure les curses a la televisió, pel seu mal cap, un pilotatge malintencionat a Estíria, quan va revolucionar el motor de l’M1 “per frustració” amb la moto i l’equip. Va ser una ofensa per a Yamaha que va accelerar la ruptura definitiva després de quatre anys i mig de relació sense brillar: un tercer lloc (2017), 8 victòries i 24 podis en 79 GP; una època en què no va arribar a fer el pas endavant per lluitar pel títol mundial.
“Més que difícil [els últims dies amb Yamaha], per a mi sortir ha estat un alleujament, havia de fer alguna cosa diferent, honestament. Estava en un moment de bloqueig, havia de girar full i se’m va presentar l’oportunitat d’Aprilia i del test [que va fer a Misano], volia competir a l’Aragó perquè em sentia bé a la moto, no hi havia raó per quedar-se a casa”, explicava un Viñales alliberat, somrient, relaxat, sense la tensió que se li filtrava vestit de blau Yamaha.
De mica en mica les aigües s’han tornat a calmar al voltant d’en Maverick, un noi (26), ja no tan nen, ciclotímic, d’alts i baixos emocionals i de confiança, a qui li ha faltat estabilitat ambiental i assossec en les decisions. Va trencar amb el mànager dels últims anys, amb l’assistent personal, va deixar Andorra per Qatar, va tornar a viure al Principat, el seu pare va entrar i va tornar a sortir del seu nucli d’influència, es va casar i va tenir una filla, va tornar a la seva Roses natal... en un any convuls. I a la pista va passar de guanyar la cursa inaugural al març a sabotejar la Yamaha a l’agost i acabar –“de mutu acord”– divorciant-se d’una de les estructures més potents del campionat.
Els rivals han assistit sorpresos a les anades i vingudes de Viñales, que ha dilapidat talent, mitjans i temps per ser campió, com s’esperava
“Sortir ha estat un alleujament, havia de fer alguna cosa diferent i se’m va presentar l’oportunitat d’Aprilia”
quan va passar de Suzuki a Yamaha.
“Per ser campió s’han d’ajuntar molts factors, no només anar ràpid i tenir talent, també ser al lloc adequat, prendre la decisió adequada, tenir l’entorn... Tot això hi ajuda. Potser per tot això no ha acabat de lluitar per un títol”, comentava Marc Márquez a aquest diari sobre el seu rival des de la infantesa. “Però anar a Aprilia no és un pas enrere, pot ser un pas endavant si adapta bé el projecte al seu estil”, sostenia el cerverí.
Viñales, que va fitxar per Aprilia per al 2022, correrà els últims sis GP amb la moto italiana. És 7è del Mundial, a 95 punts del líder.c