La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE frena la pluja d’estímuls a l’economia per controlar la inflació
Lagarde anuncia una moderació en les compres de deute al quart trimestre
Després d’anys d’increment incessant de l’actuació sobre el mercat –els tipus d’interès de l’eurozona estan en el 0% des de març del 2016 i el primer programa de compra de bons data d’un any abans–, ahir el Banc Central Europeu (BCE) va moure fitxa i va anunciar una reducció dels estímuls en el quart trimestre de l’any.
Aquesta és la decisió més rellevant adoptada ahir pel consell de govern, que reduirà les compres de bons del seu programa anticrisi llançat quan va esclatar la pandèmia i que el portaven actualment a injectar 80.000 milions d’euros al mes a l’economia. El BCE no va explicar l’abast de la reducció, que serà, com no, acomodatícia. Ni més ni menys del que sigui necessari en cada moment. Però alguna cosa menys del que feia. Comença el procés de normalització, que serà encara molt llarg...
“L’elecció de paraules és important. La compra d’actius serà moderadament menor que la que vam realitzar en el segon i el tercer trimestre”, va explicar Christine Lagarde, presidenta del BCE, en roda de premsa. El canvi es basa en dues realitats: la inflació i la sortida de la crisi.
Sobre el primer punt, i malgrat els draps calents i els intents per relativitzar un problema que és real, es constata que la preocupació per l’alça dels preus augmenta en el BCE. La inflació a l’eurozona va assolir a l’agost el 3%, el seu nivell màxim des del 2011. En països com Alemanya, on l’augment desmesurat dels preus evoca els pitjors fantasmes nacionals de la seva història recent, l’IPC és en el 3,9%, el màxim en gairebé 30 anys. Hi ha nervis en el Bundesbank.
El discurs oficial, no exempt de fundades raons, és que el fol’1,7% cus cal posar-lo en un altre lloc. El BCE insisteix que gran part de la inflació europea és temporal. De fet, segons l’actualització del quadre macro anunciada ahir, el banc central pronostica una inflació de només el 2,2% aquest any, dues dècimes més que al juny; de el 2022 i de l’1,5% el 2023, dos i una desenes més que en la previsió anterior.
La inflació subjacent –que descompta els preus dels aliments i de l’energia perquè són més volàtils–, a la que el BCE també fa atenció, serà molt inferior: de l’1,3%, 1,4% i 1,5%
El banc diu que el canvi serà molt lleu per tenir calma als mercats i no afectar el creixement
aquest any i els dos següents, respectivament. És una cota inferior a l’objectiu del BCE, fixat ara en el 2%, amb la flexibilitat adoptada en la revisió d’aquest any.
L’altre element clau per fixar la política monetària és el creixement, el factor més determinant per valorar si la crisi s’està superant i es justifica o no el manteniment de les mesures excepcionals o no convencionals com les que ara estan vigents. En aquest cas, el BCE pronostica que l’economia de l’eurozona creixerà aquest any un 5% –davant el 4,6% que havia pronosticat al juny–, unaltre 4,6% el proper any i es frenarà fins al 2,1% el 2023. Lagarde és optimista i per això no