El preu de la llum continua trencant rècords i arriba a 152 euros per MWh

L’escalada del preu de la llum continua imparable deixant un màxim històric després d’un altre a velocitats cada dia més sorprenents. En la subhasta d’ahir el preu mitjà per avui va quedar marcat en 152,32 euros per megawatt hora. Això implica un increment del 7,5% en tot just 24 hores, un 36% més que fa només un mes, i ni més ni menys que un 224% per sobre dels 46,96 euros a què es va pagar el segon divendres de setembre del 2020.

Si el juliol es va alçar com el mes més car de la història amb un preu mitjà de 92,42 euros MWh, l’agost el va superar amb escreix amb una mitjana de 106 euros MWh. Les primeres dades definitives i totes les previsions apunten que el setembre serà molt pitjor.

Aquesta desbocada escalada ha encès totes les alarmes en relació amb el peculiar model de translació de preus del mercat majorista als consumidors vigent a Espanya.

Experts, companyies elèctriques i el mateix Banc d’Espanya adverteixen que mentre l’escalada de preus, impulsada per la forta tensió al mercat del gas i els drets de carboni, és similar a tot Europa, només els consumidors espanyols s’estan veient afectats per aquesta volatilitat.

A Espanya, milions de consumidors tenen el rebut de la llum lligat als preus que cada dia es marquen en la subhasta del mercat majorista. Són els que es mantenen en el preu regulat (PVPC), que fins ara sempre havia estat de mitjana anual més barat que el mercat liberalitzat. Però aquest estiu ha servit perquè el pool hagi passat de ser un concepte gairebé desconegut per al gran públic a convertir-se en protagonista de les converses de bar.

La situació és lluny de ser una tempesta passatgera. Les elèctriques ja han apuntat que l’escalada de preus continuarà almenys fins a la primavera del 2022. Per això demanen al Govern central que talli aquesta transmissió directa de la volatilitat modificant el sistema de formació de la tarifa regulada (PVPC) deslligant-la del preu del ja famós pool, i que

tem efectes negatius per reduir una mica els estímuls.

“La fase de rebot en la recuperació de l’economia de la zona de l’euro avança més, i s’espera que la producció superarà el nivell anterior a la pandèmia a final de l’any”, va afirmar. “Amb més del 70% dels adults europeus vacunats, l’economia s’ha obert en gran manera, permetent als consumidors gastar més i a les empreses augmentar la producció”, va afegir.

Està tot clar? No, però sí una mica millor. Amb tot, la presidenta del BCE, com tots, ja té experiència i avisa que “la velocitat de la recuperació dependrà del curs de la pandèmia i de les vacunacions”. Esclar, caldrà anar veient, com han fet sempre tots els bancs centrals, i decidir sobre la marxa.

Però sense traumes ni cops de volant. El BCE no és encara en fase de retirada –el famós tapering o drenatge dels recursos

Les previsions del BCE per a l’eurozona milloren per a aquest any, en el qual el PIB augmentarà el 5%

injectats–, com es va cuidar en remarcar ahir la institució.

El BCE va dir que té la intenció de continuar reinvertint els diners obtinguts del venciment dels bons que es troben en les seves mans durant un període prolongat de temps després de la data en què comenci a pujar els tipus d’interès. El missatge, dirigit als mercats, busca assegurar la correcta transmissió de la política monetària al mercat de bons. El BCE ha aconseguit que les primes de risc de la perifèria de l’euro –i, molt en particular, d’Itàlia i Espanya– estiguin sota control, i això és fonamental que continuï així per aconseguir l’estabilitat i la recuperació de l’eurozona. Aparentment, el BCE va aconseguir ahir el seu objectiu. Malgrat l’inici de l’inici de la seva retirada, ni les borses ni el deute es van immutar.c