Principi del final?

Lentament, sembla que la tempesta escampa, i ahir el Banc Central Europeu (BCE) ens en va donar una nova mostra. I no només perquè les seves previsions de creixement confirmen un canvi a millor (augments mitjans 2021-23 del 3,9% en PIB) i, a més, amb inflació continguda (1,8% mitjana), sinó pel subtil canvi anunciat.

El més substancial ha estat la moderada rebaixa, des dels 80.000 milions/mes, de les compres d’actius en el programa d’emergència en curs (PEPP, per les seves sigles en anglès). Al marge d’ella, confirmació plena de mesures anteriors: tipus d’interès nuls; negatius per al crèdit a llarg termini a la banca si deixen a particulars i empreses (TLTRO III) o per als seus dipòsits en el BCE (-0,5%); reinversió de les quantitats amortitzades dels més de 4 bilions d’euros d’actius en el seu balanç; i, si la situació tornés a exigir-ho, reafirmació de més expansió monetària. Una cautela que reflecteix la incertesa actual: millores a Europa, però amb la Xina, la Gran Bretanya o els Estats Units mostrant una clara moderació en el seu creixement.

Malgrat la seva timidesa, les mesures adoptades pel BCE són rellevants pel que assenyalen: la necessitat de reduir un actiu excessiu que, des de la crisi financera i gràcies als crèdits a llarg termini i a la compra de valors, no ha deixat d’augmentar (del 20% del PIB de l’eurozona el 2008 a gairebé el 40% el 2019 i més del 60% el 2020). Una cosa comuna a la resta de la banca central, i que limita la seva capacitat de maniobra davant futures crisis. Per això, el que ha decidit el BCE apunta a la preparació de l’aterratge cap a una certa normalitat: a la primavera del 2022, el programa de lluita contra la pandèmia hauria d’extingir-se i recuperar-se el de compres ordinari.

Llastimosament, i com les pèrdues a la borsa europea

L’anunci del BCE apunta a pressions sobre les finances públiques, molt particularment sobre les del nostre país

d’aquesta setmana han mostrat, aquest modest canvi no és beneficiós per a tots. L’abundant creació de liquiditat i els tipus nuls (o negatius) d’interès han beneficiat a borses, preus immobiliaris i deute públic, amb uns tipus d’interès que han subministrat un ampli marge de maniobra per finançar dèficits i deute. Justament per això, el que anunciava ahir el BCE apunta a pressions sobre les finances públiques i molt particularment sobre les del nostre país, amb un deute públic ja en el 122% del PIB i per al que les previsions de la Comissió Europea apunten a registres en l’entorn del 125% fins a finals d’aquesta dècada. En tot cas, dificultats més que evidents per reduir-lo. I aquí és on l’exigua modificació de la política monetària és rellevant: quan es consolidi la millora, veurem l’adopció de mesures més dràstiques, com la supressió dels programes de compra d’actius i, finalment, augments de tipus d’interès. La finestra d’oportunitat del BCE continua oberta. Però ha començat a tancar-se.