Sánchez s’aferra a la taula

Pedro Sánchez va revelar ahir a la nit a TVE el secret sobre la seva presència o no a la reunió de la taula de diàleg amb la Generalitat. Les discrepàncies sobre el pla d’ampliació de l’aeroport del Prat i la falta d’acord sobre l’ordre del dia de la reunió de la taula semblava que podien influir en el seu ànim de no acudir a la cita. Al llarg de les dues últimes setmanes, amb la polèmica del Prat de teló de fons, els xerpes de les dues administracions havien estat incapaços d’arribar a acords sobre els temes a tractar en la taula de diàleg. S’ha parlat més de qui acudirà a la reunió que sobre el contingut de l’ordre del dia, que hauria d’haver estat el més important.

Diversos dirigents independentistes estaven convençuts ahir que el president del Govern central declinaria assistir-hi i donaven per fet que la taula podria donar-se per liquidada. És més, la crisi del Prat semblava com una fitxa de dòmino, que si queia podria arrossegar tot el procés de diàleg amb la Generalitat. Hi havia qui veia perillar fins i tot l’aprovació dels pressupostos de l’Estat per l’enfrontament amb Esquerra. Però Sánchez va tornar a donar fe de la seva determinació i aferrant-se a la taula de diàleg va anunciar el convenciment que es pot assolir un acord global amb la Generalitat, i portar després aquest pacte a una consulta de la ciutadania. És igual que durant tot el dia dirigents de Junts i ERC el critiquessin amb duresa i plantegessin que el referèndum per la independència i l’amnistia són els seus dos arguments més importants. Però Sánchez continua enrocat en l’agenda del retrobament. Veurem, no obstant això, què acaba passant demà a la reunió de la taula de diàleg.

Del mateix barret de copa d’on va treure la confirmació de la cita catalana va anunciar noves reduccions d’impostos per abaratir el rebut de la llum i una retallada dels beneficis de les diferents companyies elèctriques que portarà cua. Certament, com va fer en el seu darrer canvi de govern,

Sánchez és un especialista a donar sorpreses. Se’l pot criticar per moltes coses diferents, però no per ser previsible. Realment, és el rei dels canvis de guió.