Confiança en la política econòmica de Berlín, recels en l’estratègia geopolítica

continent coincideixin en què Alemanya defensa l’interès europeu. La seva postura més flexible en el recent debat sobre el pla de recuperació europeu per la pandèmia pot haver pesat també en la resposta.

L’altre gran assumpte en el qual els europeus confien en el lideratge alemany és en la defensa dels drets humans. “Encara que Merkel s’ha resistit a ser anomenada la líder del món lliure [títol que tradicionalment ha ostentat el president dels EUA] els ciutadans de la UE la veuen com la líder de l’Europa lliure”, constata l’estudi, que relaciona aquesta opinió positiva de la cancellera amb la seva resposta a la crisi de refugiats.

Tanmateix, hi ha un terreny en el qual la confiança dels europeus en Alemanya flaqueja: la defensa dels interessos de la UE davant altres potències mundials. La política de Merkel de basar les seves decisions més en els interessos econòmics alemanys que en les grans consideracions geopolítiques –com s’ha vist en les relacions amb la Xina o amb Rússia, al no renunciar al gasoducte Nord Stream 2– pot pesar en aquesta desconfiança.

Només un de cada cinc europeus creu que Berlín pot liderar les relacions europees amb Moscou. Amb prou feines el 17% opina que pot defensar l’interès comú davant Pequín. Aquest aspecte més ambigu del llegat de Merkel, les concessions als interessos comercials alemanys i la contribució als desequilibris macroeconòmics a l’eurozona, és el que Matthias Matthijs i R. Daniel Kelemen denominen com merkantilisme a la revista Foreign Policy.

La paradoxa de l’aplaudit llegat de Merkel, apunten Piotr Buras i Jana Puglierin, coautors de l’estudi de l’ECFR, és que perquè pervisqui i es compleixin les expectatives que molts europeus tenen posades en Alemanya el seu successor o successora “haurà de revisar els principis del merkelisme que van crear aquesta confiança”.

Merkelejar ja no serà suficient. Amb valors com la neutralitat o la recerca pacient de consensos no n’hi haurà prou per defensar la nova posició d’Alemanya com a gran poder europeu davant reptes com el debilitament de l’Estat dret a l’interior de la Unió o l’ascens de la Xina. El pessimisme dels mateixos alemanys sobre el seu futur (la majoria creu que la seva edat d’or ja ha passat) pot alimentar tendències poc propícies a aquest lideratge més fort que alguns reclamen a Berlín.

De moment, sembla que els europeus la trobaran a faltar. “Les cimeres europees sense l’emperadora d’Europa –apunten amb nostàlgia els analistes de l’ECFR– seran com les històries de detectius d’Agatha Christie sense miss Marple”.c