La Vanguardia (Català-1ª edició)
Canvi de govern a Noruega després de la còmoda victòria dels laboristes
L’avanç dels petits partits d’esquerra dona la majoria absoluta al bloc progressista
El canvi de cicle polític a Noruega que totes les enquestes auguraven s’ha confirmat aquest dilluns, i el bloc d’esquerres, liderat pel Partit Laborista (Arbeiderpartiet), s’ha apuntat una còmoda victòria ales eleccions parlamentàries.
S’acaba així l’era de la conservadora Erna Solberg, que ha dirigit el país durant els últims vuit anys, i que serà substituïda pel laborista Jonas Gahr Støre.
Amb el 90% dels vots escrutats, les esquerres s’asseguren 100 escons, 19 més que fa quatre anys, mentre que el bloc de dretes se’n queden 68 (20 menys). D’aquesta forma, superen de llarg la xifra màgica dels 88 diputats que garanteixen la majoria absoluta a l’Storting (el Parlament noruec), de 169 escons.
El Partit Laborista ha estat el més votat, amb un 26,3%, amb la qual cosa manté el títol de la més gran formació noruega que ostenta des de la Segona Guerra Mundial, aconseguint 47 escons, un menys que en l’anterior legislatura. Encara que ha empitjorat lleugerament els resultats de fa quatre anys (27,4%), no ha patit la desfeta que li auguraven totes les enquestes.
El bloc roig-i-verd ha aconseguit canviar la dinàmica dels últims vuit anys, en els quals els laboristes guanyaven les eleccions però no aconseguien governar pel poc pes de la resta de partits de l’òrbita de l’esquerra. Ara, Støre –que ja es va enfrontar a Solberg el 2017– s’ha beneficiat de l’avanç dels partits petits.
El creixement més destacat se l’ha apuntat el fins ara marginal Partit Roig, d’ideologia marxista, que va entrar per primera vegada al Parlament noruec fa quatre anys amb un sol diputat i que ha pujat fins als vuit escons. També han registrat un avanç històric els verds, que passen d’un a tres diputats.
Les enquestes de les últimes setmanes ja auguraven un increment significatiu dels dos partits, especialment des de la irrupció a la campanya del debat sobre la crisi climàtica i el futur de la indústria petroliera a Noruega. També han crescut els dos socis tradicionals dels laboristes: el Partit de Centre, que passa de 19 a 28 diputats, i el
Partit Socialista, d’11 a 13.
L’altra cara de la moneda la mostra el bloc de dretes, que ha vist com tots els seus partits han perdut suport. Els conservadors (Høyre) de Solberg han aconseguit un 20,4% de vots, una caiguda de cinc punts respecte al 25% de fa quatre anys, i ha passat de 45 a 36 diputats. És el principal perdedor.
Destaca també la desfeta del populista i xenòfob Partit del Progrés (Fremskrittspartiet), que ha obtingut els pitjors resultats des del 1993, amb un 11,9% dels vots, perdent sis diputats, fins als 21. La formació d’ultradreta ha estat sòcia de coalició dels conservadors en les dues legislatures de Solberg, fins que el gener del 2020 va abandonar l’Executiu. Els altres dos socis de Govern, democristians i liberals, també han empitjorat respecte a fa quatre anys.
El líder laborista s’enfronta ara a la tasca difícil de tancar un acord per governar, amb un Storting més fragmentat que mai i un creixent poder dels partits petits més radicals.
Els resultats indiquen que seria possible un tripartit de Laboristes, Centre i Socialistes, com pretén Støre, reeditant la coalició que va governar entre el 2005 i el 2013, llavors dirigida pel laborista Jens Stoltenberg, actual secretari general de l’OTAN. Però hi ha diversos temes crucials, especialment els lligats al canvi climàtic i el sector petrolier, que poden suposar un obstacle difícil de superar.
Tot el bloc de dretes ha perdut suport; destaca la desfeta del xenòfob Partit del Progrés
Els resultats fan possible un tripartit de Laboristes, Centre i Socialistes, com pretén Støre
D’una forma o una altra, el líder laborista s’haurà d’apanyar per aconseguir prou suports per sortir elegit al Parlament, ja que la llei electoral noruega no preveu eleccions extraordinàries, només una cada quatre anys. L’única opció per a la governabilitat és la negociació.c