La Fiscalia recorre al Suprem contra l’absolució de Tamara Carrasco

Després de més d’un any confinada per ordre judicial, l’activista va ser absolta dues vegades

L’activista Tamara Carrasco va passar de ser detinguda per terrorisme per ordre de l’Audiència Nacional perquè pertanyia als CDR a quedar absolta per un delicte d’incitació a cometre desordres públics. Malgrat que totes les causes han derivat en arxivament o absolució, la Fiscalia insisteix en la seva responsabilitat penal i per això ha recorregut al Tribunal Suprem la sentència de l’Audiència de Barcelona.

El fiscal defensa que Carrasco va enviar un missatge d’àudio per l’aplicació WhatsApp per incitar a cometre aldarulls durant la Setmana Santa del 2018 i que va servir perquè efectivament es produïssin. En l’escrit presentat a la Sala Penal de l’Alt Tribunal, el ministeri públic sol·licita que Carrasco sigui condemnada a set mesos de presó com a autora d’aquest delicte pel qual ja l’acusava “sense que s’estimi necessària la celebració de la vista”, tal com recull el document.

L’activista va ser detinguda per la Guàrdia Civil acusada de terrorisme i va estar més d’un any confinada a Viladecans, però finalment va ser jutjada per aquest delicte menor pels missatges que va enviar sobre eventuals mobilitzacions independentistes el 2018, com ara l’ocupació del port i l’aeroport de Barcelona, que no van arribar a consumar-se.

L’absolució de Carrasco va girar entorn de tres idees. La primera, que no havia quedat acreditat que hagués difós públicament l’àudio, sinó que únicament es va fer a través d’un grup de missatgeria instantània d’amics. A més, tampoc no va quedar demostrat que en aquest àudio hi hagués una incitació. I finalment, que no es pot extrapolar que aquell àudio tingués res a veure amb els aldarulls que hi va haver a Catalunya els dies 26 i 27 de març del 2018, després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya.

Tot i això, el fiscal manté en el seu recurs que amb independència del nombre de persones que formessin part del grup d’“amics” a qui va enviar el missatge “incitador”, l’aplicació WhatsApp és un “potencial canal de distribució a gran escala”. De fet, afirma que l’objectiu de l’acusada era que “arribés a un gran nombre de persones”. “Com a mínim havia d’haver previst que el missatge incendiari podia arribar a una multitud de persones, com de fet va passar”, afegeix. El fiscal s’oposa al criteri de l’Audiència, que va defensar en la seva sentència absolutòria que no va quedar provat que Carrasco enviés l’àudio a ningú més fora del seu grup d’amics. “La mateixa forma de transmissió de missatges a través de WhatsApp fa que una vegada que envies un missatge ja no depèn de tu que es difongui. Ho busquis o ho vulguis expressament o simplement ho acceptis, és el mateix. Enviar aquell missatge a un grup indefinit de persones és acceptar la difusió pública d’aquell missatge”, conclou el fiscal.c

ACN Tamara Carrasco