I qui paga tant activisme?

Viatjar amb un amic arquitecte és més que un plaer: s’aprèn. I amb un metge assenyat. Així que vam parar diumenge a Montpeller per visitar Antigone, el barri de Bofill, on un dels edificis és obra d’Oscar Tusquets, amb qui tornàvem d’Arle, festa de l’arròs i primera corrida de toros sense cap restricció i amb Talavante.

El barri innovador de Montpeller continua allà. Però, ai, diumenge celebrava una fira a l’aire lliure d’això que anomenen el teixit associatiu. Quin teixit! Quines associacions! I quines coses!

A les dues del migdia hi havia més associacions que visitants, totes amb les seves parades, els seus fullets i un llenguatge inclusiu que ressaltava la rellevància de cada activitat, algunes de les quals em van resultar insospitades: els Amics de la Diplomàcia, els Wondermeufs –canviar la conducta humana a través del bon humor–, la Biodansa –alguna cosa em diu que són balls

El teixit associatiu del primer món ajuda a sentir-nos malament i és un lobby sense corbates

sense finalitats eròtiques–, la Gestion Stress –soc dels que s’atabalarien en els seus cursos– i la preceptiva infinitat d’entitats feministes i ecologistes.

El món associatiu del primer món està imparable i ens ajuda a conscienciar-nos de com de malament que està el món en general i les nostres vides en particular. Quina classe de rata soc quan veig tot allò i no m’apunto a res?

Quina artilleria la de l’associacionisme, procliu al màrqueting i al visca Cartagena! Tinc la impressió que hi ha més associacions per salvar la Ricarda que ànecs a la Ricarda, i un es pregunta per què si són altruistes i abnegats hi ha tan poca unitat i tanta fragmentació.

Sota l’aparença de llibertat, igualtat i sostenibilitat, el teixit associatiu em recorda els grups de pressió de Washington DC però sense corbata ni steakhouses . Qui paga mana i aquí paguen –i creen llocs de treball– les administracions, que sostenen uns xiringuitos socials ideals per, arribat el moment, ser una força de propaganda desinteressada al servei del seu amo.

Vull imposar o crear una opinió procliu? Toco el xiulet i ja tinc mil associacions innocents que emeten comunicats, acampen on faci falta i usurpen al carrer la veu del ciutadà, aquest beneït pagà.c

bajas emisiones, y a su tozudez para no abandonar su viejo vehículo, solo se los deja circular libremente en los mencionados días de permanente atasco. ¿No sería mejor, pregunto, flexibilizar la norma para que estos abuelos resistentes pudieran circular en algunos días laborables, liberando espacio en las vias rápidas los fines de semana?

Xavier Valls Serra