Sí a memoritzar per aprendre, però no com lloros

Quin paper ha de tenir la memorística en l’educació? Els experts ho analitzen amb la renovació dels currículums

Comença un nou curs, però a l’educació hi ha debats perennes i un és quin paper ha de tenir la memòria en l’ensenyament. La reforma dels currículums de primària i secundària anunciada al març, a l’empara de l’última llei espanyola d’educació (la Lomloe), va apuntar un canvi oficial del model tradicional, basat encara en bona mesura a memoritzar molts continguts, a la formació en competències (saber fer servir els coneixements), que ja estan adoptant molts centres.

Segur que el debat estarà vigent tot el curs, malgrat que caldrà veure si la ministra Pilar Alegría segueix les línies traçades al passat i com quedaran els currículums, que seran per al curs 2022-2023. El canvi va suscitar crítiques dels qui temen que es deixi d’exercitar la memòria, tot i que alguns experts assenyalen molts matisos.

“Sense memòria no hi ha aprenentatge”, afirma César Coll, professor emèrit de Psicologia de l’educació a la Universitat de Barcelona i un dels experts que han planejat els nous currículums. “Qualsevol aprenentatge requereix que el cervell recordi l’après”, agrega. Per això creu que s’ha generat confusió o una falsa idea de prescindir de la memòria.

“Quan es diu renunciar al memorístic –explica– no suposa deixar de fer servir la memòria a l’aprenentatge. Seria una barbaritat no potenciar la memòria significativa o comprensiva, en la qual el que s’aprèn es relaciona amb una altra informació i deixa empremta en la manera de pensar, de prendre decisions. Em preocuparia que s’eliminés el cultiu d’aquesta memòria significativa. El que es tracta de canviar és l’educació basada en la simple memòria repetitiva. El fet depensar que només recordant de memòria n’hi ha prou per mostrar que s’ha après, quan molt del que s’ha estudiat així s’aboca a l’examen i s’oblida ràpid”.

Coll afegeix que els currículums distingiran a més els aprenentatges bàsics de la resta. L’educació s’ha d’adaptar als nous temps i noves generacions. “Hi ha continguts que no són rellevants avui. Els escolars espanyols han de memoritzar els afluents del riu Nil? Ja no és indispensable, però sí que se’ls ha d’ensenyar a trobar aquesta informació”, assegura.

Ja hi va haver un debat semblant quan es van estendre les noves tecnologies. Els refractaris les culpen que s’exercita menys la

TORNADA A LES AULES. Alumnes de l’Institut Escola Londres de Barcelona ahir en l’inici del curs a Catalunya, 100% presencial en tots els nivells

memòria, ja que tot es pot buscar a internet. Ni memoritzem els números de telèfon, perquè queden guardats al mòbil.

El neuropsicòleg Álvaro Bilbao assenyala que la memòria és important per a la supervivència, però n’hi ha de diversos tipus i s’ha de valorar quina informació és rellevant.

“Recordar els números de telèfon abans era rellevant, ara no i no significa una pèrdua de capacitat memorística, recordem una altra informació”, indica. Hi ha estudis que han mostrat que les persones tenen més dificultats ara per recordar coses de la feina, però desenvolupen la memòria de

quina part de l’escriptori de l’ordinador trobar aquella informació, afegeix. Tecnologia i memòria no són incompatibles.

“Els alumnes tenen més fàcil que mai l’accés a la informació, no és necessari memoritzar-la, sí que se’ls ha d’ensenyar a buscar els continguts, a discernir què és rellevant, a llegir amb ull crític”, sosté Txema Gil, professor d’Història en un centre concertat de València, amb 20 anys d’experiència i president de l’Associació Valenciana de Professors d’Història i Geografia.

Laura Pérez Caballero, investigadora de l’Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que les capacitats bàsiques com la memòria s’han de potenciar sobretot en la infantesa i adolescència, quan més es desenvolupa el cervell, és més plàstic, crea més connexions neuronals que perduraran. “Si s’exercita la memòria llavors, es tindrà més capacitat a l’edat adulta, igual que és bo potenciar el raonament crític o altres capacitats”, diu. Es poden adquirir estratègies per memoritzar a qualsevol edat, però la base ve de la infantesa. Això, referit a la memòria a llarg termini; la de curt termini (on he deixat les claus) s’exercita cada dia sense que ens n’adonem, precisa.

La qüestió que s’haurà de resoldre és si s’han de mantenir a l’escola exercicis memorístics. Sense advocar per un aprenentatge memorístic, la neurocientífica creu que són bons exercicis com ara recordar els països i capitals.

Bilbao demana de no restar valor a certs exercicis. “Si un nen no

Es pot emmagatzemar el que es repeteix 20 vegades o el coneixement adquirit de manera pràctica

El debat girarà segurament sobre si a l’escola s’han de mantenir exercicis memorístics i quins

memoritza les taules de multiplicar –diu– podria utilitzar una calculadora, però si ja tens guardada aquesta informació al cervell és més fàcil resoldre problemes. De què serveix memoritzar poesies? Dona estratègies per encadenar informació, aprendre paraules en l’ordre exacte... El que queda en la memòria és la reserva cognitiva. Com més gran sigui, més fàcil és afrontar una entrevista de feina, solucionar problemes, prendre decisions i hi ha més resistència al dany i envelliment cerebral”.

Encara que el neuropsicòleg, com Coll, subratllen que igual es graven en la memòria els coneixements que s’aprenen per vies pràctiques que allò que es repeteix 20 vegades.

Gil fa anys que ho prova en una matèria que molts docents encara veuen com a memorística. Ell explica que fuig del professor a la pissarra donant la llauna i intenta donar protagonisme als alumnes, buscant un aprenentatge significatiu. “Retenen més i fins i tot treuen millor nota a les proves d’accés a la universitat combinant la memòria amb altres mètodes (mapes mentals i visuals, jocs de rol, Kahoot i d’altres). Dono menys importància si l’alumne recorda la data exacta a saber ubicar un fet en el seu moment històric i cultural”, explica.c

per això demanem que s’aprofiti tota la capacitat que tenen els centres concertats per incrementar places. Demanem al Govern que accepti l’oferiment del sector concertat d’ampliació de prop de 2.000 places. No és comprensible que no s’ampliï el nombre d’unitats concertades i frustrar les expectatives de persones que volien ampliar la seva formació.

El sector concertat és Servei d’Educació de Catalunya perquè així ho diu la llei. Escolaritzem més de 365.000 alumnes i som més de 30.000 treballadors. Som part de la solució i no se’ns pot descartar. Tenim responsabilitats respecte la formació dels ciutadans del país i la volem exercir. Els grans reptes socials, mediambientals i econòmics del país no es podran solucionar sense la col·laboració publicoprivada. I els posicionaments ideològics no haurien d’estar per sobre del bé comú i del servei a les persones. Per això, com a representants dels centres concertats, i seguint el que diverses entitats econòmiques i sindicals del país han expressat, demanem al Govern i al departament que reconsiderin la decisió i que permetin a un nombre important d’estudiants poder cursar un cicle formatiu.

Aquesta insuficient resposta a la demanda de formació professional és rellevant i pot tenir conseqüències. Pot tenir efectes dissuasius en els cursos vinents i invertir la tendència al creixement sostingut de la demanda. Defraudar

El sector concertat som part de la solució: que el Govern accepti les nostres 2.000 places

expectatives de formació de les persones pot contribuir a l’abandonament escolar i a perpetuar situacions de baixa formació, escassa ocupabilitat i vida laboral precària. Va, en definitiva, en sentit contrari al desig de convertir Catalunya en una societat del coneixement, digitalitzada, dinàmica, competitiva, inclusiva i pròspera.

ANA JIMÉNEZ