L’app Radar Covid només ha registrat un 1,5% dels contagis confirmats

El sistema mòbil de rastreig fracassa davant la inacció d’usuaris i administracions

Radar Covid, l’aplicació de mòbil que Espanya va posar en marxa cinc mesos després de l’inici de la pandèmia per rastrejar els casos positius de manera més àgil i efectiva, només ha registrat 75.370 codis de contagi, amb prou feines un 1,5% dels més de 4,9 milions de casos confirmats per Sanitat.

La ràtio de casos registrats a l’app respecte als confirmats és una mica més alta en comunitats com Astúries (6,8%) o el País Basc (4,8%), però és d’un 0,1% a València, Extremadura o les Canàries, i d’un 0,5% a Catalunya. Malgrat això, la secretària d’Estat de Digitalització, Carme Artigas, que la setmana passada va retre comptes dels resultats de Radar Covid al Senat, rebutja parlar de fracàs i assegura que continua sent “tremendament eficient”. En realitat, va dir Artigas al Senat, la infrautilització de Radar Covid –ha tingut 7,8 milions de descàrregues, amb una taxa de penetració en més grans de 15 anys d’un 19%– és culpa dels governs autonòmics, perquè només la meitat l’han utilitzat i la resta ha prioritzat rastrejos manuals.

A Catalunya –l’última comunitat a activar Radar Covid, l’octubre del 2020–, de 590.000 persones que van donar positiu per covid i a qui es va informar per SMS que podien demanar el codi per registrar-se a l’app, el van sol·licitar 23.000, i no totes el van pujar a l’app, segons dades de Salut.

Totes aquestes xifres fan que es multipliquin les veus que insten el Govern central a estudiar a fons les raons del fracàs d’aquesta eina tecnològica en què es van posar tants esforços tècnics i econòmics.

Francisco Lupiáñez, cofundador d’Open Evidence i professor de comunicació de la UOC, assegura que investigacions prèvies mostren que en apps relacionades amb la salut un factor determinant és qui les recomana, perquè si ho fa un professional sanitari això ajuda a crear confiança. “Quan es va desplegar Radar Covid

ja vam intuir que no hi havia gaires garanties que funcionés perquè els professionals sanitaris no hi estaven gaire involucrats, i a més es va anunciar sense que realment funcionés bé ni a tots els territoris, i sense explicar com s’integrava amb el sistema assistencial”, relata Lupiáñez.

I afegeix un tercer factor: que el debat públic sobre l’aplicació no es va centrar en quin valor i utilitat obtenien els ciutadans, sinó en la privacitat i que servia perquè et confinessin.

Salvador Macip, metge i investigador de la UOC i de la Universitat de Leicester, creu que ha faltat promoció i una campanya institucional que donés la imatge que l’app era sòlida, fàcil d’utilitzar i que funcionava bé. I emmarca el fracàs en el de tot el sistema de seguiment de casos i contactes. “El Govern central no s’ha orientat de manera adequada i el ciutadà tampoc no s’hi ha implicat, perquè no et serveix de res una app que t’avisa que ets contacte d’un positiu i t’has de fer un test i tancar-te si al teu lloc de treball no t’ho permeten o l’Administració no et concedeix la baixa”, diu.c

La ràtio de casos registrats a l’app respecte als confirmats és d’un 0,5% a Catalunya