La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Volia saber què sent un assasí”
Drama a O Carballiño per la brutal agressió d’un nen de 13 anys a una amiga de 14
El pitjor de tot són les conjugacions verbals. “Era una nena totalment normal i encantadora”, diuen d’ella. “Era un nen que no va donar mai senyals d’alarma”, diuen d’ell. La localitat d’O Carballiño, a Ourense, està commocionada des de dijous, quan la Nuria, una jove de 14 anys, es va precipitar al buit des d’un segon pis. Fugia o va ser empesa per un nen de 13 anys.
El menor ha dit una cosa que crema com només pot cremar el gel: “Volia saber què se sent quan mates una persona”. Per un caprici de l’atzar, aquesta va ser també l’explicació d’un dels assassins en sèrie més importants d’Espanya, Manuel Delgado Villegas, el Arropiero (1943-1998), que va passar molts anys en un penal psiquiàtric. Va confessar 43 crims, tot i que només es va acreditar la seva autoria en vuit dels casos.
Com amb El Arropiero els forenses tractaran d’esbrinar quina classe de personalitat disfuncional pot explicar un fet així. Tan terrible com la confessió del nen és el verb era dels familiars dels protagonistes dels fets. Era una nena normal, era un nen normal. Aquest ús del pretèrit imperfet és premonitori perquè revela que, acabi com acabi l’assumpte, tots dos s’han acomiadat ja de la infantesa.
La Nuria, la víctima, està en estat crític a l’hospital universitari d’Ourense. A més de les ferides i del traumatisme cranioencefàlic que es va fer en la caiguda, tenia un fort cop al cap que li va ocasionar prèviament amb un objecte contundent el seu amic (es coneixen des de ben petits). Per això s’ha de dilucidar si la nena va caure des del balcó a conseqüència d’aquesta agressió o provant d’escapar de l’agressor.
L’estat de la pacient és molt greu. “Nuria, t’esperem”. “Sigues forta, tu pots”, deien alguns cartells escrits amb lletra gairebé infantil, adornats amb cors i amb les firmes d’algunes de les seves amigues, com la Laura i l’Àsia. Segons van confirmar fonts policials, el mateix menor va avisar els serveis d’emergències i va dir que havia intentat matar la seva amiga. Ell i ella són al mateix complex hospitalari universitari.
Els cartells dels cors i els bons desitjos es van poder veure dissabte, durant una concentració de protesta davant l’Ajuntament d’O Carballiño. Ella lluita per la seva vida. Ell està sent sotmès a exàmens a la unitat de psiquiatria. Sigui quin sigui el resultat de l’agressió, l’acusat és inimputable per la seva edat. El màxim que es pot fer és retirar la tutela als seus pares i ingressar-lo a un centre de la Xunta.
Els menors estaven sols, al domicili d’ell, al carrer Astureses.
Ella lluita per la vida i el pronòstic és molt greu; ell és al mateix hospital, a la unitat de psiquiatria
Allà va aparèixer l’eina amb què presumptament es van desencadenar els fets. No és una investigació per a policies, sinó per a psicòlegs i psiquiatres. Una joia del cinema de terror, ¿Quién puede matar a un niño? (Chicho Ibáñez Serrador, 1976) planteja una pregunta de resposta impossible. Aquesta tragèdia en planteja una altra: per què pot matar un nen?
La jove, que ha perdut massa encefàlica, ha estat sotmesa a una intervenció. Els pronòstics són pessimistes. Després d’avisar el 112 i dir el que va dir (“volia saber què se sent...”), el nen es va fer uns talls superficials. Al mateix pis, a prop de l’habitació on era, hi havia una barra de ferro ensangonada, però aquesta sang no era seva.c