Només la pluja és efectiva: el primer gran incendi de sisena generació a Espanya

El risc de superincendis o incendis forestals de sisena generació, com el de sierra Bermeja (Màlaga), es veu augmentat pel problema estructural de gestió forestal, adverteix la portaveu del programa de boscos de l’organització WWF, María Melero. Aquests focs forestals estan vinculats al canvi climàtic i són “virulents” i difícils de controlar. Posen en perill tant el medi ambient com les vides humanes. Les condicions “especials” del seu desenvolupament i la seva “agressivitat” han estat les que li ha donat el nom de “sisena generació”. Aquests superfocs es distingeixen dels grans incendis (els que superen les 500 hectàrees, a Màlaga la zona afectada ja s’acosta a les 8.000), per la formació de columnes d’aire calent, una mena de tornados que llancen al seu voltant pols i cendres.

És com donar-li un encenedor a un piròman: les cendres, que poden caure a molta distància, “poden ocasionar nous incendis”.

El de Màlaga és un superfoc amb tornados que llancen cendra i un avís del que ha de venir

Les dotacions aèries lluiten moltes vegades sense èxit, malgrat els seus agosarats esforços, perquè fa tanta calor que l’aigua que llancen es converteix en vapor abans d’arribar a terra. L’única esperança ve del cel, dels núvols i una pluja generalitzada que aconsegueixi amarar la terra per frenar la progressió de la llengua de foc.

Els experts avisen que aquests poden ser els focs del futur (o del present en països com Portugal, Xile, Austràlia o Califòrnia, als Estats Units). Cal buscar les explicacions en el problema estructural forestal, l’abandonament del territori i les dificultats de gestió i neteja de les muntanyes. O, més ben dit, l’absència de neteja a les muntanyes, que els converteix en un polvorí cada any.c