La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Liceu obre els fastos del 175è aniversari amb una ‘Ariadne auf Naxos’ de disseny
Pons dirigeix l’òpera de R. Strauss que reflexiona sobre les contradiccions de l’amor
El Liceu comença la seva travessia del desert amb la primera de les òperes del segle XX que ha programat per a la temporada del 175è aniversari, la del paradís com a eix temàtic. I no podia fer cap més honor a la seva pròpia tradició de teatre inquiet que inaugurant amb Ariadne auf Naxos, de Richard Strauss, en un muntatge que no deixarà indiferent. Entre altres raons, per l’abrasadora bellesa de la seva música combinada amb la de l’espai contemporani i de disseny de què disposa Katie Mitchell (Lessons in love and violence) per a la posada en escena. Un món traslladat a l’actualitat però amb molt de passat europeu.
Fascinat pel segle XVIII, com ja havia demostrat a Arabella o El cavaller de la rosa, aquí Richard Strauss i el seu llibretista Hugo von Hofmannsthal es van basar en Le Bourgeois Gentilhomme de Molière i el mite grec d’Ariadna i Bacus. La història transcorre a la festa que un adinerat senyor i la dona donen a la seva paradisíaca llar. El saló es converteix en escenari per a dos espectacles antitètics, una òpera tràgica i un títol còmic. Llevat el fet que aquí els icònics personatges de la commedia dell’arte són artistes del pop: Serbinetta es mou amb els seus ballarins en un món esbojarrat i acolorit que contrasta amb el de la parella de potentats.
A més, Ariadne està embarassada, Teseu l’ha abandonada... “Mitchell
volia abordar la política de gènere –explica la repositora del muntatge, Eloise Lally–, volia posar el focus en aquesta Serbinetta sexualitzada, producte de la fantasia masculina, i en aquesta Ariadne de qui només s’espera que esperi a veure quin déu arriba al pròxim vaixell. Això no és el que les dones volen en el món d’avui”. I en la seva idea de reflectir la realitat contemporània, no podia faltar el personatge de “gènere fluid” o “no binari”, tan present la última dècada en la política britànica...
El truc de Pirandello del teatre dins el teatre serveix a Ariadne auf Naxos per, sota una capa d’aparent comicitat, deixar veure els disgustos de l’amor i de la vida, abordar la fidelitat o els conflictes derivats d’una societat global i líquida. Aquest és el nivell de reflexió amb què l’equip artístic del
Liceu –Josep Pons, Víctor García de Gomar i Àlex Ollé– vol interpel·lar el públic i la ciutadania.
“No és un títol mainstream, però té una bellesa molt especial –apunta De Gomar, director artístic del Gran Teatre–. És una òpera irresistible però també impertinent, posa certs binomis en tensió: veritat i artificialitat, realitat i ficció, tragèdia i comèdia...”. I assegura que aquesta és una versió molt detallista, amb Pons a la batuta i Lally reposant el muntatge estrenat a Ais de Provença el 2018 i que el Liceu coprodueix (decisió de l’anterior directora artística, Christina Scheppelmann) amb Champs Élysées, Théâtres de la Ville de Luxemburg, la Finnish National Opera i la Royal Danish Opera.
“És una òpera amb tots els elements straussians –apunta Pons–: profusió de veus alhora, quantitat de contrapunts... i al pròleg ja apareixen les discussions sobre on són els límits de l’art, o de si són igualment vàlids un clàssic i una opereta. Discussions que eren actuals
Les sopranos MiinaLiisa Värelä i Johanni van Oostrum subratllen l’ampli espectre vocal que exigeix Ariadne
Katie Mitchell ancora l’acció al present i recrea la casa d’un senyor ric de Viena plena de detalls actuals
a la Viena de principis de segle XX i que ho són avui”.
Pons es posa al capdavant d’una orquestra anticovid, reduïda, si bé sona cambrística o simfònica segons convingui. “Strauss tenia aquesta habilitat”, explica. I tal com va anunciar el teatre, per al paper d’Ariadne va causar baixa la sueca Iréne Theorin i la substitueix la consagrada soprano finlandesa Miina-Liisa Väreläy, que comparteix aquest paper “d’ampli espectre vocal” amb la sudafricana Johanni Van Oostrum. En l’exigent paper de Zerbinetta hi ha Elena Sancho Pereg i la gran promesa liceista Sara Blanch.c