La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan representa que la Cenerentola de Rossini és una netejadora del Teatro Real
La Cenerentola sempre ha estat vehicle de lluïment de grans cantants belcantistes. De fet, com recordava Joan Matabosch, el director artístic del Real, Pauline Viardot i María Malibran, les dues filles de Manuel García, van ser notables Cenerentoles. I ja al segle XX va ser Teresa Berganza una veu referencial en aquest paper, com ho va demostrar amb el seu sonat èxit al Liceu, l’any 1971. Ara el teatre madrileny dedica a la històrica mezzosoprano les 15 representacions amb què obre la temporada, des del proper dia 23 fins al 9 d’octubre, i a més la convida a veure’n alguna.
Coincidint amb la presentació d’Ariadne auf Naxos a Barcelona, vocalment més wagneriana, el coliseu madrileny presentava ahir una Cenerentola de campanetes, això és, un muntatge contemporani de la que és l’última i ja bicentenària òpera bufa que va compondre Giacomo Rossini, basant-se en el conte de La ventafocs de Charles Perrault. Estrenada a Roma el 1817, aquest títol d’àries belcantistes de gran ardor i virtuosisme serà defensat en el doble repartiment del Real –que dirigeix musicalment el mestre Riccardo
Frizza– per la mezzo russa Aigul Akhmetshina i la francesa Karine Deshayes, que, per cert, fa deu produccions que la protagonitza. La primera diu que se sent Ventafocs, ja que va ser en un concurs al seu poble que cantant aquest paper li va canviar la vida.
La segona adverteix que aquesta Cenerentola en particular presenta “una visió diferent, més moderna i que ens toca personalment”.
De fet, el director escènic del muntatge que arriba de l’Òpera d’Oslo, el noruec Stefan Herheim, planteja un enginyós joc de disfresses, a un ritme trepidant i amb el conte de fons. Portant més enllà el joc del teatre dins del teatr eque conté aquesta òpera de Rossini, Herheim converteix la protagonista en una netejadora del mateix Teatro Real, de manera que posa l’accent en el potencial de creixement que hi ha en cadascú.
Un apunt: l’Angelina és la protagonista d’aquesta Ventafocs ala qual el llibret de Jacopo Ferretti va desproveir dels elements màgics del conte de Perrault, amb un filòsof en lloc d’una fada padrina, un padrastre en lloc d’una madrastra i un braçalet en lloc d’una sabata de vidre.
Per a Frizza, el més genuí d’aquesta òpera radica en el fet que Rossini utilitzava la mateixa estètica per al repertori seriós o bufo. “És una música pura, les seves línies melòdiques serveixen per a tot, ja que la música gairebé mai no té vincle amb el sentit dramatúrgic de l’òpera, i és el que la fa música alta. Es nota una frescor i una sensibilitat de melodies. I utilitza un sistema del passat: cada personatge té les seves variacions. Passen 90 minuts fins que tots ells no s’han presentat i queda clara la trama”.
L’estrena del 23 serà retransmesa en directe (19.30 h) per La 2 de TVE i a MyOperaPlayer, en una coproducció audiovisual del
El coliseu madrileny dedica les 15 funcions de l’òpera a Teresa Berganza, que n’ha estat un referent vocal
Teatro Real i RTVE. El teatre es manté en un 66% de l’aforament (el Liceu en un 70%), però té a punt tota la mecànica que suposa acomodar més espectadors, en el moment en què s’aixequi el topall. “El ministre de Cultura ha fet comentaris en aquest sentit avui”, assenyalava ahir el president del Real. Gregorio Marañón també va indicar que el coliseu està elaborant un pla estratègic per als propers cinc anys.c