La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Papa, un vàlium i un kalàixnikov
Llibres d’assaig i de crònica periodística, a la Setmana del Llibre en Català
L’assaig abasta un munt de gèneres que el converteixen en l’apartat més divers del món editorial. Ahir al vespre, a la 39a edició de La Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, va ser el moment de donar veu als periodistes que escriuen llibres. Com va explicar el corresponsal de TV3 Vicenç Lozano, autor d’Intrigues i poder al Vaticà (Pòrtic), “davant la càmera no podia explicar segons quines coses, perquè les meves fonts no hi volien aparèixer”.
Per això en aquest llibre, Lozano ha pogut recuperar molts dels testimonis que ha recollit durant tots els anys que ha fet de corresponsal a Roma i ha pogut explicar molts dels secrets que s’amaguen rere els murs del Vaticà: “Espero que el lector em faci confiança i cregui en les meves fonts”. El periodista recorre el papat dels últims quatre pontífexs, des de Joan Pau I i el seu més que probable assassinat, fins al papa Francesc, passant per Joan Pau II i Benet XVI, “que va haver de plegar per l’escàndol del Vatileaks, per l’equació poder-diners-sexe, que són les tres coses que mouen el món”. Com diu al seu llibre, “al Vaticà, tot el que no és sagrat és secret”.
Al llibre La ciutat sense veïns (Saldonar), Andreu Merino dona noms i dades de les víctimes i els botxins de l’especulació immobiliària. “La pandèmia ha agreujat aquesta situació, perquè la moratòria no ha servit per aturar els desnonaments, només els ha ajornat. Els propers mesos hi haurà un pic de desnonaments superior a cap”. I va referir “la pràctica de venda de claus”, que consisteix a “obrir pisos buits de fa temps, propietat d’un banc o un fons inversor, i vendre’n les claus a persones que hi accedeixen per necessitat, de vegades provinents d’anteriors desnonaments. I llavors, al cap d’un temps, són extorquits per aquests grups que els han venut les claus per entre 500 i 3.000 euros”.
Aniol Rafel, editor de Periscopi, va parlar del llibre L’imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe, l’autor de No diguis res sobre el conflicte irlandès. En aquest cas, l’autor nord-americà reconstrueix la història d’una família jueva d’origen humil, que basteix un imperi farmacèutic “sabent que estan fent addictes milers de persones; i quan algú els ho recrimina, es defensen dient que els seus medicaments, començant pel Valium,
estan aprovats per l’agència del medicament”.
El quartet de periodistes es va completar amb el degà dels corresponsals, Tomàs Alcoverro, que en un llibre entrevista de Plàcid Garcia-Planas, Tot està per dir (Pòrtic), repassa la seva vida com a corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà. Explica Alcoverro que la foto de la coberta, en què apareix de jove aguantant un kalàixnikox, “me la va fer un guerriller palestí, que duia el banyador en una mà i el fusell a l’altra perquè anàvem a la platja”.c
Merino posa nom a víctimes i botxins de l’especulació immobiliària a ‘La ciutat sense veïns’