Vull ser com l’Ajax

No fa falta recórrer a cap gran desplegament demoscòpic per constatar que un ampli sector del barcelonisme camina amb la moral per terra i afronta el partit d’aquesta nit davant el Bayern angoixat i amb la confiança encara de vacances. La fluixa demanda d’entrades il·lustra el decaïment general en una fase incipient de la temporada que en èpoques no tan llunyanes propiciava missatges tripletistes d’un optimisme kamikaze encarnat avui en solitari pel president Laporta i els seus seguidors més fidels.

Hi ha motius sobrats per a la desmoralització. El mantra de la mala situació econòmica heretada ha servit com a coartada per comprendre i esmorteir l’impacte de diverses decisions impopulars preses per l’actual directiva, però no de totes. L’adeu de Messi entre llàgrimes continua sense ser percebut com un assumpte merament financer, sobretot combinat amb el presumpte i desconcertant intent de fitxar Neymar i la convicció que Dani Olmo caurà a l’hivern a canvi de no pocs milions. La plantilla, amb moltes baixes, ha perdut qualitat, i l’afany de Laporta a menystenir Koeman (i el de l’holandès a contestar-lo amb sinceritat antidiplomàtica) ha laminat d’entrada la comunió que exigeixen situacions límit en què, a falta de cracs, diners i una afició entregada, el pertinent seria que almenys el president i l’entrenador fessin pinya per projectar des de dins un relat mínimament potable. Sorprèn Laporta aquesta interpretació lliure del cruyffisme consistent a envair la parcel·la esportiva, qüestió sagradíssima segons els preceptes del mite holandès. S’imaginen Núñez insinuant-li a Cruyff a quin jugador promocionar?

Que molts seguidors del Barça augurin una derrota per avui indica fins a quin punt necessiten protegir-se preventivament de nous disgustos, perquè aquests són massa des que Bartomeu es va lliurar a les peticions de jugadors ensuperbits de trajectòria descendent i va cedir davant assessors que li van rentar el cervell amb teories conspiranoides que van derivar en un cas, el Barçagate, cada vegada més tèrbol. Amb tot, la decadència de l’equip de futbol és probablement el que fa més mal al barcelonisme, i avui ve el monstre (el Bayern) per recordar-la.

En espera de saber com tornaran Dembélé i Ansu Fati de les seves respectives lesions i de conèixer si Coutinho reserva en algun raconet del seu organisme el futbol que una vegada va tenir, servidor es pregunta si el millor no seria travestir-se urgentment i convertir-se en aquell Ajax de De Ligt, De Jong i Ziyech de fa tres temporades, prohibir per decret l’alineació de qualsevol d’uns trenta anys i sortir i gaudir d’una punyetera vegada, que això sí que és indubtablement cruyffista.c