De Bayern a Bayern

Han passat tantes coses que el 2-8 sembla un record juràssic ranci. Des d’aquell agost fins a aquest setembre, el Barça ha canviat d’entrenador, de president, de capità, de CEO i a l’estructura del club pràcticament totes les persones són noves, després d’unes eleccions, una moció de censura sense votació i declaracions, moltes declaracions, sobre la situació econòmica. Quan els periodistes esportius s’havien acostumat a ser experts en temes judicials, ara han de fer màsters en economia. Una vegada integrats al vocabulari tots els conceptes jurídics, ara s’hi han incorporat les masses salarials. De futbol, la veritat, poc. Això sí, després de prodigar-se experts en la Bundesliga, es va passar a especialistes en la Premier i ara ja es fan primers passos en francès.

Aquell agost Messi se’n volia anar i es va quedar i aquest es volia quedar i ha marxat. El màxim golejador blaugrana d’aquell partit va ser Coutinho, amb la samarreta del Bayern, Griezmann va ser suplent i l’apagada de futbol del Barça va ser impressionant a l’estadi Da Luz a Lisboa. Els alemanys s’havien concentrat a El Algarve per preparar el partit un dia després de passar a quarts. La tarda abans de jugar el partit, les estrelles del Barça no es van voler entrenar més de mitja hora. Després d’haver acabat la Lliga van exigir al cos tècnic, amb qui s’entenien molt malament,

El Barça ha perdut en qualitat sense Messi i Suárez, però ha guanyat en esperit col·lectiu

sis dies de festa, que van ser concedits. “Aquell vestidor no era feliç, allà dins hi havia molts problemes. Vam entrar en una fase fotuda”, explicaria molt després l’entrenador, Quique Setién.

La successió de fracassos del Barça a Europa va quedar gravada en cinc paraules: París, Torí, Roma, Anfield i Lisboa. L’alineació contra el Bayern va ser: Ter Stegen, Semedo, Piqué, Lenglet, Alba; Sergi Roberto, Busquets, De Jong, Arturo Vidal; Messi i Suárez. A la mitja part va entrar Griezmann i al minut 70 Ansu Fati. Des d’aquell vergonyós resultat fins avui s’ha parlat poc al camp i molt als despatxos. El futbol va deixar pas a les corbates i la pilota va ser substituïda pel burofax.

Poc més d’un any després, els capitans continuen sent els mateixos amb el canvi d’Alba per Messi. Fati i Dembélé estan lesionats i Coutinho podria sortir amb una samarreta diferent de la de l’últim duel. Ter Stegen es tornarà a jugar la selecció alemanya amb Neuer i els aficionats del Barça no s’han mobilitzat massivament per anar a un estadi sense ídol, amb un equip amb menys qualitat però amb més esperit col·lectiu. En el partit d’avui pot passar qualsevol cosa, com gairebé en tots els matxs, però l’única oportunitat del Barça passa per la màxima intensitat i el concepte col·lectiu del futbol davant un Bayern molt fort i solidari.