La Vanguardia (Català-1ª edició)
Microsoft tria Barcelona per a un centre d’investigació en intel·ligència artificial
La companyia hi incorporarà 30 experts en una primera fase i preveu arribar a més d’un centenar
Microsoft ha publicat ja les primeres ofertes d’ocupació per al nou hub d’R+D que instal·larà a Barcelona per investigar sobre intel·ligència artificial. Aquest centre serà un dels vuit que tindrà la multinacional per tot el món i estarà dirigit pel català Jordi Ribas, vicepresident corporatiu de Microsoft en la seva divisió d’investigació i intel·ligència artificial.
El centre de Microsoft a Barcelona comptarà en una fase inicial amb 30 experts en àrees avançades d’enginyeria de software, que inclouen intel·ligència artificial, machine learning (aprenentatge automàtic) i deep learning (aprenentatge profund). La previsió de la companyia de Redmond, que no disposa encara d’una xifra d’inversió, és que el nombre de professionals de la seu barcelonina podrien superar el centenar en els propers anys.
Aquests centres d’investigació pertanyen a una divisió de la companyia denominada WebXT (Web Experiences Team), que desenvolupa experiències d’usuari a partir de les tecnologies d’intel·ligència artificial i d’aprenentatge profund. Aquesta important subsidiària de Microsoft està presidida per Mikhail Parakhin i té uns 5.500 empleats.
La multinacional tecnològica va explicar ahir en un comunicat que el hub de Barcelona vol “atreure talent de tots els països d’Europa i s’enquadrarà en l’equip d’investigació i IA que dirigeix Jordi Ribas, el grup més gran de WebXT de la companyia, que li atribueix el desenvolupament de múltiples productes que inclouen el sistema operatiu Windows, el núvol corporatiu Azure i el cercador d’internet Bing.
Les quatre grans àrees a què es dedicarà el centre de Microsoft a Barcelona són la d’incubació de noves idees i estratègies de creixement per atreure nous usuaris a Bing, la d’oferta d’experiències de recerca i recomanacions locals als més de 500 milions d’usuaris globals de Bing WebXT), l’aplicació d’intel·ligència artificial a les recerques i l’optimització de les seves pàgines, que requereix complexes plataformes d’anàlisi i desenvolupament de models d’IA per a la classificació i comprensió del llenguatge natural.
Alberto Granados, president de Microsoft Espanya, va indicar que la seva companyia vol generar al voltant del hub de Barcelona “un vector d’innovació en intel·ligència artificial en col·laboració amb universitats, centres d’investigació i empreses de tecnologia”, i “impulsar el talent digital a Espanya i la capacitació en tecnologies de machine learning”.
El responsable del nou centre, Jordi Ribas, que ja ha creat hubs similars a Londres, Munic i París, està “convençut que implantar aquest hub a Espanya permetrà afegir molt valor a la proposta de Microsoft a tot el món”.
La notícia de l’arribada del nou centre d’alta tecnologia de Microsoft va tenir una calorosa acollida per part de totes les autoritats. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va manifestar a Twitter que celebrava l’aposta de la multinacional. “Des del Govern central –va comentar– treballem per liderar el desenvolupament de la IA a Europa i aquesta inversió és una prova més del potencial d’Espanya i Catalunya”.
La vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va apuntar per la seva part que l’Executiu central està impulsant “una ambiciosa agenda digital, avalada pel Pla de Recuperació, que està mobilitzant ja importants inversions en els sectors de més futur”.
El català Jordi Ribas, vicepresident corporatiu de la multinacional, dirigirà la nova seu
El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va observar que “Catalunya té les capacitats per liderar el desenvolupament de la intel·ligència artificial a Europa i s’ha convertit en un pol tecnològic mundial en aquest àmbit”, i va assegurar que l’elecció reforça l’ecosistema de l’Estratègia de Inteligència Artificial de Catalunya (Catalonia.ai).
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va indicar que la decisió de Microsoft d’instal·lar el seu nou centre d’R+D demostra que la ciutat és “puntera en el sector de la innovació i les noves tecnologies, i un pol d’atracció en aquest àmbit”. “Aquesta elecció reforça la ciutat com una de les millors del món on viure i treballar, amb un gran ecosistema científic i tecnològic”.c
Roca Junyent ha arribat a un acord amb MDV & Associats per integrar aquesta firma fiscal de Barcelona. MDV, amb dotze professionals, està especialitzada en fiscalitat per a tota mena d’empreses, societats d’inversió, fundacions i entitats sense ànim de lucre. El departament fiscal de Roca Junyent ja es va reforçar a finals del 2019 amb la integració de Segarra de Figarolas, també amb dotze professionals. / Redacció
Integració d’MDV & Associats amb els seus 12 professionals
A poc a poc, es va anar considerant acceptable que les casades treballessin. I ja als seixanta, apareix la píndola i les dones comencen a planificar quants fills tenen i quan.
Què trien, llavors?
Moltes comencen carreres professionals ambicioses i cada cop són més les que decideixen tenir una carrera professional i alhora ser mares de família.
La píndola va canviar el món?
Junt amb l’educació i una economia cada vegada més terciària, a més de l’evidència del que podien aportar a tots mentre es realitzaven com a persones a la feina.
Va començar a endarrerir-se la maternitat?
Moltes van fer l’enorme esforç de simultanejar-la amb la seva carrera. El salt de només feina o família a poder treballar i ser mare va significar un gran progrés.
I avui feina i família. El següent pas? Doncs que els homes posessin més dedicació en la part família de l’equació: un canvi cultural que els faci sentir realitzats i tan considerats per fer de pares com quan creuen que són professionals de carrera imprescindibles.
En prenc nota. I si hi hagués més dones als consells d’administració?
No els considero especialment rellevants per al que parlem. No em preocupen.
I si implantéssim quotes femenines a tots els òrgans de poder?
No els he donat mai suport.
El progrés econòmic ens ha portat i ens portarà a la igualtat de gènere?
Jo no he dit això exactament.
Serà un canvi cultural, doncs?
L’un no duu a l’altre necessàriament. El Japó o Corea han aconseguit una gran prosperitat en poc temps, però segueixen molt endarrerits pel que fa a la igualtat de gènere. I allà les “noies d’or” han de renunciar a ser mares per triomfar de professionals.
Què podrien millorar les empreses per facilitar la conciliació?
Jo no soc empresària, però sé que si una empleada crea molt valor amb la seva feina i decideix anar-se’n perquè li falta flexibilitat per ser també mare, l’empresari farà alguna cosa per permetre la flexibilitat necessària.
Vostè va fer el famós experiment de les audiències de músics a cegues.
I en el seu moment va ser oportú i vam aconseguir que molts currículums avui no donin informació de gènere, edat o ètnia. El problema és que així s’evita discriminar, però també que es compensin anteriors discriminacions.