Toca seure i parlar

Segurament en un dels pocs aspectes en què es podrien posar d’acord les dues parts que aniran avui a la taula de diàleg és que el punt inicial de les seves respectives posicions no pot ser més distant. Pere Aragonès planteja la necessitat de fer un referèndum acordat d’autodeterminació i demana l’amnistia de totes les causes derivades del procés. Pedro Sánchez rebutja del tot les dues propostes i pretén una millora de l’autogovern català mitjançant un paquet de 44 mesures que ja li va presentar al seu dia a Quim Torra en la seva última visita al Palau de la Generalitat el febrer del 2020.

Però hi ha una cosa que és molt més important i és la voluntat de les dues parts d’intentar arribar a un acord. És hora de parlar clar sobre la metodologia de les pròximes reunions i guanyar una confiança mútua que avui no existeix. Que els dos presidents es vegin i es faci la reunió posterior de la taula de diàleg són dues notícies que només poden ser interpretades positivament per tots els que defensin una sortida al llarg calvari del procés. Se suposa que els manifestants independentistes que reclamaven als carrers aquella arenga de “Spain: sit and talk” volien poder parlar cara a cara amb l’Estat espanyol. Doncs bé, no té cap sentit que ara que s’ha aconseguit justament això, una part de l’independentisme s’enredi en qüestions de protocol. Junts no serà a la taula perquè es nega a acceptar que només hi puguin acudir membres del Govern. És una excusa forçada després d’haver-se passat uns quants mesos qüestionant contínuament la viabilitat i el sentit d’aquest òrgan.

No ens va costar gaire censurar al seu dia Aragonès i Esquerra pel doble llenguatge en la crisi de l’aeroport del Prat i aplaudir, en canvi, la predisposició a l’acord amb el Govern central que van mostrar els consellers de Junts. Ara, tot i això, és just al revés. El dia en què els dos partits independentistes coincideixin i remin en la mateixa direcció, tot serà molt més fàcil.

En la cruïlla actual, que es convoqui la taula de diàleg ja és un èxit i només cal felicitar Pedro Sánchez i Pere Aragonès per haver fet aquest pas. Però encara queda molt. Ara, toca seure i parlar.